La moneda pròpia d’un estat té àmbit de circulació gairebé sempre exclusivament en l’espai territorial de sobirania d’aquest estat. És per això que la presència significativa de numeraris externs en un territori demana generalment una explicació. Al llarg de la història es produeixen fluxos monetaris a través del Pirineu, la qual cosa determina la presència de moneda francesa o encara d’altres països a la península Ibèrica o, inversament, presència de moneda peninsular a França o encara més enllà. Hem analitzat els casos més notables d’aquests fluxos, fent veure en primer lloc que ja es produïen a l’edat antiga i als temps altmedievals. En el s. XIII es detecten les irrupcions a Catalunya, Aragó i Navarra de diners llenguadocians de Montpeller i el Bearn, que en algun cas poden arribar a Mallorca. També s’escampa vers el sud francès el florí català a mitjan s. XIV. D’altra banda, el Camí de Santiago s’evidencia per un rosari de troballes de numeraris externs al llarg de la seva ruta peninsular. En cronologies més modernes examinem el macrofenomen del pas de la moneda espanyola a tot Europa i el flux de la moneda francesa a la península a la primera meitat del s. XIX.
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados