Els vitrallers: entre els oficis del vidre i l'art de la pintura

• Autores: Sílvia Cañellas i Martínez
• Localización: Barcelona: quaderns d'història, ISSN-e 2339-9805, ISSN 1135-3058, Nº. 24, 2017 (Ejemplar dedicado a: Els gremis de Barcelona), pág. 247
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen

  • A Barcelona, la importància dels oficis relacionats amb el vidre ha variat d’unes èpoques a altres. Els finestrals de les grans catedrals gòtiques, les vaixelles i el vidre bufat i esmaltat dels darrers temps medievals, els miralls barrocs o els vitralls modernistes són algunes de les fites que marquen el desenvolupament d’unes tècniques molt especialitzades i no gaire conegudes. Entre els mestres d’aquests oficis, els vitrallers han estat dels més escassos en nombre i la seva organització ha quedat amagada darrere d’altres confraries, gremis i col·legis. L’objectiu d’aquest article és fer un repàs a la informació que disposem sobre l’organització i evolució de l’ofici dels vitrallers des de l’època medieval fins al segle XIX i veure com han canviat el concepte i l’apreciació d’aquest ofici. Per començar, cal tenir present que el terme vitraller, derivat de vitrall, és una paraula moderna que prové del mot d’origen francès vitrail, que designa una vidriera artística generalment emplomada i de color. Utilitzem aquí aquest terme per tal de diferenciar l’ofici dels realitzadors de vidrieres dels altres relacionats amb la confecció i venda d’objectes de vidre. En la documentació medieval, els que elaboraven les vidrieres de les esglésies gòtiques eren anomenats sovint mestres de fer vidrieres i, més usualment, mestres de vidrieres, denominació que recorda la d’altres oficis de la construcció, com els mestres de cases.