L'organització de l'ofici dels argenters de Barcelona a través dels seus privilegis i ordinacions (segles XIV-XV)

• Autores: Isabel de la Fuente i Castelló
• Localización: Barcelona: quaderns d'història, ISSN-e 2339-9805, ISSN 1135-3058, Nº. 24, 2017 (Ejemplar dedicado a: Els gremis de Barcelona), pág. 237
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • L’objectiu d’aquest estudi és aprofundir en el coneixement de les ordinacions i els privilegis que van reglamentar l’exercici de l’ofici d’argenteria i la confraria de Sant Eloi a la Barcelona medieval, des de 1307, data de l’ordinació més antiga que hem localitzat, fins a 1498, any del darrer privilegi que es promulga al segle XV. L’exemple dels argenters de Barcelona permet extrapolar el model seguit per la major part dels oficis medievals en la creació d’unes estructures de govern corporatives que reflecteixen el nucli de l’economia productiva urbana. Amb tot, el valor de les matèries precioses necessàries per a l’exercici de l’ofici posa èmfasi en aquest sector productiu vinculat estretament al poder polític i a les elits governants. Els textos de les ordinacions municipals i dels privilegis reials informen sobre la realitat de l’exercici d’aquest ofici i, sobretot, sobre la preocupació per establir una reglamentació avalada per les institucions polítiques que facilités la tasca de control de l’ofici i la consolidació de les estructures de la seva organització corporativa. En quin moment sorgí la necessitat de reglamentar el marc jurídic que definia la pràctica dels oficis? Per què es definiren unes estructures jeràrquiques de control dels qui exercien un mateix ofici? Quin és el moment en què es plantejà la creació d’una confraria que inclogués una tasca assistencial per als membres de l’ofici o sector productiu? Moltes d’aquestes qüestions reflecteixen l’interès d’aquestes estructures per conèixer l’entorn econòmic urbà preindustrial que les formulava i els donava coherència. El que és evident és que sorgiren d’una consciència de grup que rau en la praxis laboral i es formulaven a partir de la idea de reunir tothom que exercia la mateixa feina per garantir i enfortir la qualitat de la seva producció. En origen, la institucionalització de l’associació dels treballadors d’un mateix sector partia d’uns principis de solidaritat i preservació de la qualitat del producte que buscaven un equilibri de la competència i un control de la producció. Aquesta primera estructura, tanmateix, anà evolucionant vers una progressiva monopolització de la demanda per part de la jerarquia dels mestres, que assoliren el control del poder corporatiu fins a esdevenir una carcassa burocràtica que anul·lava qualsevol iniciativa individual i que donà pas a l’estructura que en època moderna fou el gremi.