Des de finals del segle XIII i al llarg de més de set-cents anys, les organitzacions de procuradors de Barcelona s’han desenvolupat sota la jurisdicció de diferents entitats rectores (monarquia, república, municipi, estat, autonomia) i marcs legals. Així i tot, tant la figura i l’ofici de procurador com les diverses organitzacions que l’han emparat, per prescripció legal o de manera voluntària, com a ofici públic, com a corporació gremial o com a col·legi oficial, han mantingut sempre uns trets comuns en defensa de la professió: definició de la normativa que regula el govern del cos públic o corporació i el procés d’accés dels aspirants, defensa de la bona pràctica de la professió dins del marc legal, mesures per evitar l’intrusisme i la competència deslleial, proposta de millores davant els òrgans rectors de la procuradoria, resolució de conflictes amb els organismes oficials i els particulars, organització de serveis comuns de caràcter assistencial o preventiu i promoció d’accions que millorin el sistema judicial.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados