Resumen de ‘Familia revolucionaria’ e infancias: el testimonio como desplazamiento en «La casa de los conejos» e «Infancia clandestina»
- español
Este trabajo se centra en la mirada que los niños, durante la última dictadura militar argentina, conformaron con respecto a sus madres militantes y miembros de ‘familias revolucionarias o militantes’ de Montoneros. Nos hemos focalizado en la novela La casa de los conejos (2008) de Laura Alcoba y en el film Infancia clandestina (2012) de Benjamín Ávila. Se problematizan comparativamente ambas obras desde los posicionamientos de mujeres dentro de la militancia organizativa (Oberti, 2015) con respecto a la centralidad que ocuparon en relación con sus parejas. La mirada de los niños a la que referimos encuentra vínculos con transmisiones que aluden a conformaciones de la propia subjetividad (Kaufman, 2006) en una memoria familiar y en la conformación de trabajos de la memoria (Jelin, 2002) que las voces narrativas de esos hijos/as llevan adelante con el objetivo de dar testimonio. Finalmente, el trabajo de Teresa Basile (2019, 2020) es significativo para dar cuenta acerca de los tipos de infancias que estos niños desarrollan, para dar lugar a lo que se identifica como Segunda Generación de HIJOS. Con el fin de referir a las miradas de los niños, se han tenido en cuenta las formas narrativas en que las obras expresan la crianza en medio de los modos de maternar en contextos de violencia extrema. Ambas piezas aluden a prácticas culturales y testimoniales. Además, en la novela y en el film aparecen infancias con carácter fronterizo, en el sentido de que los niños crecen y dan testimonio de esa dimensión política que recuerdan y construyen a medida que el relato avanza. Todo ello dentro de núcleos familiares militantes que habilitan y habilitaron la figura del infante no solo como testigo sino también como partícipe de la historia argentina.
- English
This work focuses on the view that children, during the last Argentine military dictatorship, formed with respect to their militant mothers, members of "revolutionary or militant families" of Montoneros. In this opportunity, our analysis will focus on the novel La casa de los conejos (2008), by Laura Alcoba, and the film Infancia clandestina (2012), by Benjamín Ávila. Our analysis will problematize comparatively both works, exploring the relations between the positions that these women occupy in the organized militancy (Oberti, 2015) and those that they occupy in their couple life. The children's gaze to which we refer finds links with transmissions that allude to conformations of subjectivity itself (Kaufman, 2006) in a family memory and in the conformation of memory works (Jelin, 2002) that the narrative voices that these children carry on with the objective of giving testimony. Finally, the work of Teresa Basile (2019, 2020) will help us to account for the types of childhoods that these children develop, leading to what is identified as the Second Generation of CHILDREN. In order to refer to the children’s gaze, we have taken into account the narrative forms in which the works represent the upbringing and mothering in contexts of extreme violence. Both works refer to cultural and testimonial practices. In the novel and in the film, childhoods appear with a border character, in the sense that children grow up and bear witness to that political dimension that they remember and build as the story progresses. All this within militant family nuclei that enable and empower the figure of the infant not only as a witness but as a participant in Argentine history.
- català
Aquest treball se centra en la mirada que els nens, durant l’última dictadura militar argentina, van conformar respecte a les seves mares militants i membres de ‘famílies revolucionàries o militants’ de Montoneros. Ens hem focalitzat en la novel·la La casa de los conejos (2008) de Laura Alcoba i en el film Infancia clandestina (2012) de Benjamín Ávila. Es problematitzen comparativament ambdues obres des dels posicionaments de dones dins de la militància organitzativa (Oberti, 2015) respecte a la centralitat que van ocupar en relació amb les seves parelles. La mirada dels nens a la que ens referim troba vincles amb transmissions que al·ludeixen a conformacions de la pròpia subjectivitat (Kaufman, 2006) en una memòria familiar i en la conformació de treballs de la memòria (Jelin, 2002) que les veus narratives d’aquests fills i filles porten endavant amb l’objectiu de donar testimoni. Finalment, el treball de Teresa Basile (2019,2020) és significatiu per donar compte sobre els tipus d’infàncies que aquests nens desenvolupen, per donar lloc a allò que s’identifica com a Segona Generació de FILLS. Per tal de referir a les mirades dels nens, s’han tingut en compte les formes narratives en què les obres expressen la criança enmig de les maneres de maternar en contextos de violència extrema. Ambdues peces al·ludeixen a les pràctiques culturals i testimonials. A més a més, en la novel·la i el film apareixen infàncies amb caràcter fronterer, en el sentit que els nens creixen i donen testimoni d’aquella dimensió política que recorden i construeixen a mesura que el relat avança. Tot això dins de nuclis familiars militants que habiliten i van habilitar la figura de l’infant no només com a testimoni sinó també com a partícip de la història argentina.
