Resumen de Consequences for avifauna of landscape encroachment by woody vegetation in northern Catalonia
- español
Durante el siglo pasado, ha habido un marcado éxodo de rural en las montañas que rodean las llanuras del norte de Cataluña. Este proceso ha llevado al aumento inexorable de la vegetación leñosa, acompañado por la ocurrencia frecuente de grandes incendios forestales. Esta dinámica opuesta de cierre gradual del paisaje (a través de la invasión de vegetación) versus apertura repentina (a través del fuego), afecta considerable-mente la vida de las aves de la región. La invasión pro-gresiva de la vegetación leñosa después del abandono de la tierra o los incendios forestales, han resultado en una sucesión de la avifauna de hábitats abiertos hacia la avifauna forestal. Desde el punto de vista de la conservación, se trata del empobrecimiento de aves de mayor preocupación de conservación en Europa (Species of European Conservation Concern: SPEC), porque estas especies viven en las primeras etapas de sucesión ecológica de hábitats colonizados por plantas pioneras. Desde un punto de vista biogeográfico, las especies de aves adaptadas a estas etapas pioneras suelen tener una distribución más meridional y en Cataluña a menudo están cerca del límite norte de su área de distribución. Como resultado, en general, la cobertura de la vegetación está favoreciendo a las especies del norte a expensas de las especies del sur. En el macizo de Albera, por ejemplo, a pesar de los incendios frecuentes, el paisaje de los últimos 50 años ha estado cada vez más dominado por bosques y matorrales. La frecuencia de los incendios no ha sido suficiente para evitar la cobertura de la vegetación. Como resultado, a pesar del calentamiento climático y los incendios forestales recurrentes, las especies meridionales de hábitats abiertos, como la collalba negra Oenanthe leucura, una especie considerada vulnerable en la Lista Roja Europea, han desaparecido de esta área y se han retirado hacia el sur durante el siglo pasado. La invasión de la vegetación, los incendios forestales y el calentamiento global pueden tener efectos sinérgicos o antagónicos en las aves en Cataluña. El impacto del cierre del paisaje en la composición de la avifauna contrarresta el causado por el calentamiento climático. Contrariamente a las predicciones basadas en el clima y a pesar de los incendios forestales recurrentes, hay buenas razones para creer que a medio plazo, con la excepción de las áreas cultivadas, prevalecerán los efectos del cierre del paisaje en las aves.
- English
In the past century, there was a notable exodus of rural inhabitants from the inland hills surrounding the plains of northern Catalonia, which led to an inexorable increase in woody vegetation and frequent large wildfires. The contrast between gradual landscape closure (due to vegetation encroachment) and sudden opening (due to fire) seriously affects the region’s birdlife. The progressive encroachment of woody vegetation following land abandonment or wildfires has resulted in a succession from open-habitat avifauna towards forest avifauna. From a conser-vation point of view, this is threatening bird species of the highest great conservation concern in Europe (Species of European Conservation Concern: SPEC) that live in the early ecological succession stages of habitats colonized by pioneer plants. From a biogeographical point of view, the species adapted to these pioneer stages typically have more southerly ranges and are often close to the northern limit of their distributions in Catalonia. As a result, globally, vegetation encroachment is favouring northern species at the expense of southern species. In the Albera Massif, for example, despite frequent fires, the landscape has become increasingly dominated by forest and scrub over the last 50 years. The frequency of fires has not been sufficient to prevent the encroachment of vegetation. As a result, despite climate warming and recurrent wildfires, southern open-habitat species such as the Black Wheatear Oenanthe leucura – a species classified as Vulnerable on the European Red List – have disappeared from this area and are retreating southwards. Vegetation encroachment, wildfires and global warming have either synergistic or antagonistic effects on birds in Catalonia. The impact of landscape closure on the composition of the avifauna is counteracting the effects of climate warming. Contrary to climate-based predictions and despite recurrent wildfires, there is good reason to predict that in the mid-term –with the exception of cultivated areas – the effects of landscape closure on birds will prevail.
- català
Durant el darrer segle, hi ha hagut un marcat èxode rural a les àrees de muntanya que envolten les planes del nord de Catalunya. Aquest procés ha provocat l’increment inexorable de la vegetació llenyosa, acompanyat de l’aparició freqüent de grans incendis forestals. Aquesta dinàmica contrària de tancament gradual del paisatge (a través de la invasió de la vegetació) versus obertura sobtada (a través del foc), afecta considerablement la comunitat ornítica de la regió. La progressió de la vegetació llenyosa després de l’abandonament de terres o dels incendis forestals, ha derivat en una successió des d’una avifauna d’hàbitats oberts cap a una avifauna forestal. Des del punt de vista de la conservació, es tracta de la rarefacció de les espècies d’ocells de més gran preocupació per a la conservació a Europa (Species of European Con-servation Concern: SPEC), perquè aquestes espècies viuen en les primeres etapes de successió ecològica d’hàbitats colonitzats per plantes pioneres. Des d’un punt de vista biogeogràfic, les espècies d’ocells adaptades a aquestes etapes pioneres solen tenir una distribució més meridional i a Catalunya sovint es troben prop del límit nord de la seva àrea global de distribució. Com a resultat, en general, el tancament de la vegetació afavoreix les espècies septentrionals a costa d’espècies meridionals. Al massís de l’Albera, per exemple, malgrat els incendis freqüents, el paisatge dels darrers 50 anys està dominat cada cop més per boscos i matollars. La freqüència d’incendis no ha estat suficient per evitar el tancament de la vegetació. Com a resultat, malgrat l’escalfament climàtic i els incendis forestals recurrents, les espècies meridionals d’hàbitats oberts, com el còlit negre Oenanthe leucura, una espècie considerada com a vulnerable a la Llista Vermella Europea, han desaparegut d’aquesta zona i han retrocedit cap al sud durant el segle passat. La invasió de vegetació, els incendis forestals i l’escalfa-ment global poden tenir efectes sinèrgics o antagònics sobre els ocells a Catalunya. L’impacte del tancament del paisatge sobre la composició de l’avifauna està contrarestant el causat per l’escalfament climàtic. Al contrari de les prediccions basades en el clima i mal-grat els incendis forestals recurrents, hi ha una bona raó per creure que a mig termini –excepte a les zones conreades– prevaldran els efectes del tancament del paisatge sobre els ocells.
