L’objectiu d’aquest treball és analitzar la influència mútua del castellà i el català pel que fa al lèxic. Les dades que s’hi presenten provenen d’un estudi de disponibilitat lèxica basat en quatre-centes vuitanta enquestes realitzades a informants preuniversitaris lleidatans. L’anàlisi quantitativa mostra que, en relació amb el nombre total de respostes obtingudes, el català conté més elements del castellà que els que es detecten en el sentit contrari. El mateix fenomen s’observa en l’estudi dels préstecs integrats i en procés d’integració que apareixen en el lèxic disponible d’ambdues llengües.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados