Entre la Corona i el Principat: el republicanisme barceloní al segle XVII

• Autores: Xavier Torres
• Localización: Barcelona: quaderns d'història, ISSN-e 2339-9805, ISSN 1135-3058, Nº. 23, 2016 (Ejemplar dedicado a: Ciutat, monarquia i formacions estatals, segles XIII-XVIII), pág. 169
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 4 Citas
• Resumen

  • Fa cosa de quaranta anys, l’historiador francès Yves Durand publicava un llibre gràficament intitulat Les républiques au temps des monarchies. Era un llibre prim.

    Però que arribava, un cop avaluades les evidències, a una conclusió aclaparadora, si no previsible i tot: les repúbliques eren una autèntica raresa, una “singularité”, a l’Europa dels segles XVI-XVIII. Aquest conjunt geopolític es decantava aleshores francament cap a la modalitat monàrquica i, més exactament encara, cap a la monarquia dita absolutista. Venècia, sempre Venècia en primer lloc, les repúbliques més o menys autònomes de Gènova i Lucca i algunes ciutats més o menys liures del Sacre, Romà i Germànic Imperi –des de la Ginebra calvinista fins a la hanseàtica Lübeck, tot passant per Estrasburg, Nuremberg i alguns altres llocs– li apareixien com l’excepció que confirma la norma, tot i l’afegit d’última hora de les ciutats de les Províncies Unides, és a dir, els Països Baixos independents.

    A hores d’ara, però, aquest balanç del republicanisme ja no pot ser tan magre. La crisi de l’anomenat paradigma estatalista i la devaluació subseqüent de concep- tes afins com ara “absolutisme” o “centralització política” han tingut com a conseqüència una revaloració de les ciutats europees de l’Edat Moderna com a subjectes polítics. I això no solament en el cas de les ciutats formalment lliures o volgudament republicanes de bon començament, com les esmentades. També en el d’aquelles altres, la majoria, que figuraven dins d’algun aglomerat monàrquic i que, tot i no ser-ne ben bé, de repúbliques, maldaven per preservar un marge d’autogovern; gran o petit segons els casos o les èpoques. Justament, l’àmbit de la Monarquia Hispànica dels Àustries –on cal inserir, és clar, el cas de Barcelona– ha estat un dels més trasbalsats per aquesta nova perspectiva historiogràfica.