Plets, justícia i poder a la Barcelona dels segles XVI i XVII

• Autores: Josep Capdeferro Pla
• Localización: Barcelona: quaderns d'història, ISSN-e 2339-9805, ISSN 1135-3058, Nº. 23, 2016 (Ejemplar dedicado a: Ciutat, monarquia i formacions estatals, segles XIII-XVIII), pág. 137
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen

  • Seguint la tradició de Josep Maria Font i Rius, fem una passa més en l’anàlisi del dret i la justícia en l’àmbit municipal a la Catalunya moderna, concretament a Barcelona. La fem en el context de recerques prèvies que ens han permès de percebre i explicar una societat relativament dinàmica, que no encaixa amb alguns tòpics molt estesos. En anys passats hem demostrat una adaptació de mecanismes parlamentaris a nous temps, una ampliació personal i funcional de la participació en institucions polítiques i el control sobre aquestes, iniciatives per restringir discriminacions o mitigar la repressió privada d’alguns delictes, una relativa agilització de la mobilitat social i geogràfica i, sobretot, l’activació d’una jurisdicció suprema i paritària entre el rei i la terra per defensar de manera efectiva el respecte a la legalitat del país. Enllaçant les aportacions pròpies amb treballs d’admirats amics i mestres com Garcia Espuche, que ha reconstruït un mercat català eficaç a través d’una xarxa de ciutats estructurada entorn d’una capital, o com Eva Serra, que ha posat en valor drets civils i polítics aprovats en les Corts de principi del segle XVIII, per citar només dos exemples, arribem a la següent conclusió: al llindar del Setcents la societat catalana, i sobretot la barcelonina, havia assolit un grau de maduresa remarcable, i amb totes les seves dificultats i imperfeccions, que eren moltes, anava resolent problemes històrics i avançant en una línia de progrés. Com subratlla Eva Serra, aquest avenç es feia per una via més empírica que no pas doctrinal. Ho diem sense ànim d’idealització, bo i reconeixent la pervivència d’estructures feudals tardanes –en vies d’afebliment–, de límits intolerables als drets de les persones, etc.