Cultura popular i espectacle

• Autores: Joaquim Vilà i Folch
• Localización: La cultura popular a debat / coord. por M. Dolors Llopart i Puigpelat, Joan Prat i Carós, Llorenç Prats, 1985, ISBN 84-85403-81-9, págs. 168-174
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto Completo Libro  1    2  
• Resumen

  • De fet, el primer espectacle que genera la cultura popular-i parlo en un nivell zero- és ella mateixa. Qualsevol acció, per minsa que sigui, comporta els subjectes que la protagonitzen i permet la figura d'un -com a mínim- espectador que la contempli. No és que l'espectador hi hagi de ser necessàriament com en un espectacle en què també forma part del fet teatral, però sí que el primer pas, extern a la cultura popular mateixa, és que sigui contemplada. Per menjar botifarres no cal haver vist la matança del porc, i assistir a la matança del porc no implica haver de menjar, després, les botifarres. És en aquest últim punt que la cultura popular es converteix, de ple, en espectacle. En canvi cançons com: ...a Sarral són els jueus, aquella gent tan malvada; a Solivella les bruixes, d'on surten les pedregades; a Blancafort els garruts, porten la cama girada, aconseguiran una nova dimensió quan hi hagi oients de Sarral, Solivella o Blancafort. (...).