Acabament d’anàlisi: un enfocament clínic
- Autores: Antonio Miguel Pérez Sánchez
- Localización: Revista Catalana de Psicoanàlisi: publicació de l'Institut de Psicoanàlisi de Barcelona, ISSN 0212-9205, Vol. 33, Nº. 1, 2016, págs. 9-30
- Idioma: catalán
- Enlaces
-
Resumen
Quins criteris seguir per validar l’acabament d’una anàlisi? I què implica el fet de l’acabament? La resposta que ofereixl’autor a la primera pregunta és que s’hagi desenvolupat un procés analític i aconseguit un punt que sigui satisfactori peral pacient i per a l’analista. Per a l’autor això implica latransformació, en certa mesura, dels objectes interns, delsvincles entre ells i d’aquests amb el self, per a la qual cosa ésnecessària l’evolució de l’experiència transferencial. Pel que fa a la segona pregunta, s’ofereixen com a factors principals la consecució d’una capacitat per a l’autoanàlisi i l’inici del’elaboració del dol per a la separació amb l’analista. Peril·lustrar-ho, s’exposa extensament el material clínic d’un casque inclou una síntesi de les primeres sessions, un resum del’evolució del procés i la penúltima sessió, en detall, a fi decontrastar els canvis experimentats en el pacient i quejustificaven l’acabament.
