José Luis Garrido Rufaste, Joan Rosell Riba, Jordi Ibañez Insa, Pedro Mingueza de la Villa, Valentín Bártulos Bártulos, Joan Vinyoles Verdaguer, Xavier Ortiz Rua
En funció dels resultats obtinguts amb diverses tècniques analítiques (sobretot amb espectroscòpia SEM-EDS i difracció de raigs X) s’ha pogut caracteritzar com a fehrita el mineral de la mina de les Ferreres, a Rocabruna (Camprodon, Girona, Catalunya), que l’any 2012 es va codificar com a uk-252.
Es troba a les zones externes de les bossades de barita amb tetraedrita-tennantita i calcopirita, en paragènesi amb brochantita, devillina i guix. Es presenta com agregats de cristalls tabulars molt allargats, que li confereixen un aspecte fibrós. El color és verd clar a verd lleugerament blavós.
La fehrita pertany al grup ktenasita, que inclou espècies que cristal·litzen en el sistema monoclínic, grup espacial P21/c, amb fórmula general AD4(SO4)2(OH)6·6H2O, per a Z=2. Ktenasita i gobelinita són ara mateix els altres dos únics membres del grup.
La fórmula empírica de la fehrita de Rocabruna, mitjana d’onze anàlisis, per a O=8 i OH=6, és Mg0.77Cu3.39Zn0.61 S2.08O8(OH)6·nH2O. Agrupant els cations M (=A+D) obtenim (Mg0.77Cu3.39Zn0.61)S4.77(S2.08O8)(OH)6·nH2O. Per tant, la relació M:S és 4,77:2,08 = 2,29:1 (teòrica = 2,50:1).
Els espectres Raman són molt semblants als de la ktenasita i, per tant, no són determinants per a diferenciar-la d’aquesta.
La difracció de raigs X en pols ha donat un difractograma que s’ha ajustat amb el mètode de Pawley. Els paràmetres de xarxa obtinguts són: a = 5,626 Å, b = 6,137 Å, c = 23,861 Å, β = 95,21°; V = 820,5 Å3.
La mina de les Ferreres, Rocabruna, seria així la segona localitat mundial per a la fehrita, rere la mina “Casualidad” de Baños de Sierra Alhamilla (Pechina, Almeria, Andalusia).
Based on the results obtained with various analytical techniques (especially SEM-EDS spectroscopy and X-ray diffraction) it has been possible to characterize the mineral of the Les Ferreres mine, in Rocabruna (Camprodon, Girona, Catalonia, Spain), which was coded in 2012 as uk-252, as fehrite.
It was found in the external areas of baryte masses with tetrahedrite-tennantite and chalcopyrite, in paragenesis with brochantite, devilline and gypsum. It shows aggregates of very elongated tabular crystals, which give it a fibrous appearance. Light green to slightly bluish green color.
Fehrite belongs to the ktenasite group, which includes species that crystallize in the monoclinic system, P21/c space group, with general formula AD4(SO4)2(OH)6·6H2O, for Z = 2. Ktenasite and gobelinite are right now the only other two members of the group.
The empirical formula for Rocabruna fehrite, for O = 8 and OH = 6, is Mg0.77Cu3.39Zn0.61S2.08O8(OH)6·nH2O. By grouping the cations M (= A+D) we obtain (Mg0.77Cu3.39 Zn0.61)S4.77(S2.08O8)(OH)6·nH2O. Therefore, the M:S ratio is 4.77:2.08 = 2.29:1 (theoretical = 2.50:1).
Raman spectra is very similar to those of ktenasite so it does not allow to differentiate Rocabruna fehrite from ktenasite.
Powder X-ray diffraction yielded a diffractogram that was adjusted using the Pawley method. The obtained cell parameters are: a = 5.626 Å, b = 6.137 Å, c = 23.861 Å, β = 95.22°; V = 820.5 Å3.
The Ferreres mine, Rocabruna, would thus be the second world locality for fehrite, behind the “Casualidad” mine in Baños de Sierra Alhamilla (Pechina, Almería, Andalusia, Spain).
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados