La triada homilética del XVII valencià: apunts biogràfics de Gaspar Blai Arbuixech, Antoni Bonaventura Guerau i Joan Baptista Ballester

• Autores: Juan Miguel Blay Martí
• Localización: Mirabilia/MedTrans: Mirabilia/Mediterranean and Transatlantic Approaches to the Culture of the Crown of Aragon, Nº. 2, 2019, págs. 71-95
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • A tríade homilética do XVIII valenciano: notas biográficas de Gaspar Blai Arbuixech, Antoni Bonaventura Guerau i Joan Baptista Ballester
  • The homiletic triad of the XVII Valencian: biographical notes of Gaspar Blai Arbuixech, Antoni Bonaventura Guerau i Joan Baptista Ballester
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • català

    La sermonística valenciana adquiríen el segle XVII una puixança inqüestionable. Un exemple d'això el trobem en les figures de Arbuixech, Ballester i Guerau, en ells trobem als protagonistesamb nom propi en l'àmbit religiós i la predicació coetània local. De fet, van ser les personalitatsmés notables del gènere de la homilética sorgida a València a mitjan sis-cents que, al costat d'altres intel·lectuals, van conformar un genuí cercle cultural. Enefecte, juntsintegrarien la triada de l'oratòria sagrada autòctona del Barroc per antonomàsia. Els tres estarien vinculats a la Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri de la capital del Túria, a la causa immaculista i la devoció a Sant Vicent Ferrer. La historiografia, no obstant això, ha ignorat als nostres protagonistes. No existeix un estudi monogràfic dedicat a ells, més enllà de ressenyes biogràfiques de V. Ximeno o J. Rodríguez.Certament, els hem trobats formant part d'assajos dedicats a companys o preceptors seus, ja en treballs sobre la predicació en el barroc o en volums sobre la Universitat de València, filologia o literatura valencianes. A més la seua obraens ha arribat de manera molt desigual. Amb les següents línies, per tot això, tractarem deposar-los en valor. Servisca doncs aquest article com a pròleg d'una obra de major profunditat sobre ells.

  • English

    The Valencian sermonist acquired an unquestionable power in the 17th century. An example of this is found in the figures of Arbuixech, Ballester and Guerau, in them we find protagonists with their own name in the religious field and local preaching preaching. In fact, they were the most remarkable personalities of the homilética genre that arose in Valencia in the middle of the six hundred that, along with other intellectuals, shaped a genuine cultural circle. Indeed, together they would integrate the triada of the native sacred oratory of the Baroque one by antonomasia. The three would be linked to the Congregation of the Oratory of Sant Felip Neri of the capital of Turia, to the immaculist cause and the devotion to San Vicente Ferrer. The historiography, however, has ignored our protagonists. There is no monographic study dedicated to them, beyond the biographical reviews of V. Ximeno or J. Rodríguez. Certainly, we have found them as part of essays devoted to classmates or preachers, already in works on preaching in the Baroque or in volumes about the University of Valencia, Valencian philology or literature. In addition, his work has reached us very unevenly. With the following lines, for all this, we will try to deduct them in value. Serve this article as a prologue to a larger work on them.