Aproximació a la transmissió textual del Chronicon pontificum et imperatorum, de Martí de Troppau, en lanònim Crònica universal de 1427

• Autores: Jacob Mompó Navarro
• Localización: Mirabilia/MedTrans: Mirabilia/Mediterranean and Transatlantic Approaches to the Culture of the Crown of Aragon, Nº. 1, 2020, págs. 86-103
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Uma aproximação à transmissão textual da Chronicon pontificum et imperatorum, de Martí de Troppau, no anônimo Crônica universal de 1427
  • An approach to the textual transmission of Martí de Troppau's Chronicon pontificum et imperatorum in the anonymous Crònica universal de 1427
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • English

    The Chronicon Pontificum et Imperatorum by Martí de Troppau is, along with the Història Escolàstica by Pere Comestor and the Speculum historiale by Vicenç de Beauvais, one of the main sources used by the compiler of the Crònica universal de 1427. The Chronicon will be referred to three different times by the author himself and will thus give rise to three different families in the textual transmission of Martí de Troppau's work, which L. Weiland identifies with letters A, B and C. In this work we provide some evidence that allows us to assume that the version of the Chronicon from which the author of the Crònica de 1427 compiled came, ultimately, from a thirteenth-century manuscript that depended on the A family, but with enough particularity to start a new subfamily, the A*.

  • català

    El Chronicon Pontificum et Imperatorum, de Martí de Troppau, és, juntament amb la Història Escolàstica de Pere Comestori elSpeculum historialede Vicenç de Beauvais, una de les fonts principals que va utilitzar el compilador de la Crònica universal de 1427.El Chroniconva ser refetfins a tres vegades diferents per l’autor mateixi aixòva originar tresfamílies diferents en la transmissió textual del’obra de Martí de Troppau, que Weiland indentifica amb les lletres A, B i C. En aquest treball aportem algunes de les evidències que ens permeten suposar que la versió del Chronicona partir de la qual l’autorde la Crònica de 1427compilavaprovenia, en última instància,d’un manuscrit del segleXIIIque depenia de la família A, però amb particularitats suficients com per iniciar una subfamília nova, l’A*.