Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


El vídeo, la ciutat i l’espectador: l’arquitectura i els seus cossos davant una càmera de vídeo

    1. [1] Università di Udine

      Università di Udine

      Udine, Italia

  • Localización: Artnodes: revista de arte, ciencia y tecnología, ISSN-e 1695-5951, Nº. 27, 2021 (Ejemplar dedicado a: Node 27. «Arts en temps de pandèmia» (coord.: Laura Benítez i Erich Berger))
  • Idioma: catalán
  • Títulos paralelos:
    • El vídeo, la ciudad y el espectador: La arquitectura y sus cuerpos ante una cámara de vídeo
    • The Video, the City, and the Spectator: The Architecture and Its Bodies in Front of a Video Camera
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      Este artículo es una investigación sobre los tipos de relaciones de espectadores que se pueden generar cuando una imagen en movimiento (video, en este caso) presenta una ciudad dentro de un marco político. Con este objetivo analizaré tres estudios de caso diferentes en los que la ciudad –su arquitectura y su población– es el terreno polémico común de las obras Guilty Landscapes, episode I – Hangzhou, de Dries Verhoeven (2016); Sign on a Truck, de Jenny Holzer (1984); e Història Urbanística, de Video-Nou (1978). En mi argumentación seguiré, principalmente, las reflexiones de Jean Baudrillard sobre la «responsabilidad» mediática, y a la de Jacques Rancière cuando se centra en el término «dissensus» entendido como la esencia de la política. Es importante, y vale la pena subrayarlo, que todas estas obras de imagen en movimiento pueden reflejar al espectador, que a través de varios dispositivos y de configuraciones espaciales, se convierte en una parte activa de la representación misma: y una representación que no requiere una forma de respuesta es una reducción que no hace más que amplificar el poder de la toma de decisiones de los poderosos. En cambio, Dries Verhoeven, Jenny Holzer y Video-Nou, nos enfrentan con sus representaciones y nos proponen una participación personal activa en su construcción. Además, esto podría considerarse como una reflexión sobre lo que se podría lograr actualmente en arquitectura y representación urbana a través de varios nuevos medios y sus intersecciones con la imagen en movimiento y las artes escénicas.

    • català

      Aquest article és una investigació sobre els tipus de relacions espectacionals que es podrien generar quan una imatge en moviment (vídeo, en aquest cas) presenta una ciutat dins d’un marc polític. Amb aquest objectiu analitzaré de tres estudis de cas diferents en què la ciutat –la seva arquitectura i la seva població– és el terreny polèmic comú de les obres Guilty Landscapes, episode I – Hangzhou, de Dries Verhoeven (2016); Sign on a Truck, de Jenny Holzer (1984); i Història Urbanística, de Vídeo-Nou (1978). En la meva argumentació seguiré, principalment, les reflexions de Jean Baudrillard, sobre la «responsabilitat» mediàtica, i la de Jacques Rancière quan se centra en el terme «dissensus», entès com l’essència de la política. És important, i val la pena subratllar-ho, que totes aquestes obres d’imatge en moviment són capaces de reflectir a l’espectador que, per mitjà de diversos dispositius i de configuracions de l’espai, es converteix en una part activa de la representació mateixa: i una representació que no requereix una forma de resposta és una reducció que no fa més que amplificar el poder de la presa de decisions dels poderosos. En canvi, Dries Verhoeven, Jenny Holzer i Vídeo-Nou, ens enfronten amb les seves representacions i ens demanen una participació personal activa en la seva construcció. A més, això podria considerarse com una reflexió sobre el que es podria aconseguir actualment en arquitectura i representació urbana a través de diversos nous mitjans i les seves interseccions amb la imatge en moviment i les arts escèniques.

    • English

      This paper is an investigation into the kinds of spectatorial relationships that could be generated when a moving image (video, in this case) presents a city within a political framing. To this end I will analyse three different case studies in which the city—its architecture, and its population—is the polemical common ground of the artwork: Guilty Landscape episode I—Hangzhou by Dries Verhoeven (2016), Sign on a Truck by Jenny Holzer (1984), and Història Urbanística by Video-Nou (1978). In my argumentation, I will adhere generally to Jean Baudrillard’s conceptualisations in terms of media “responsibility”, and those of Jacques Rancière when focused on the term “dissensus”, understood as the essence of politics. Importantly, and worth emphasising, all moving image works are able to mirror the spectator who, through different devices and spatial settings, becomes an active part of the representation itself: and a representation that does not require a form of response is a curtailment that does nothing but amplify the decision-making power of the powerful. Instead, Dries Verhoeven, Jenny Holzer, and Video-Nou confront us with their representations and bid us towards an active personal participation in its construction. Moreover, this could be considered as a reflection upon what might feasibly be achieved today in architecture and urban representation through various new media and their intersections with the moving image and performative arts.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno