Resumen de Referències indescriptibles: sobre estats infecciosos de paraules i imatges en el projecte «SHUT DOWN 2020»

Claudia Reiche, Brigitte Helbling

• español

  Las autoras analizan un proyecto de arte colectivo que iniciaron durante el primer confinamiento por la COVID-19 en Europa, a finales de la primavera de 2020. 58 participantes aportaron textos breves que se combinaron con una imagen, y en esta colección se reflejan las respuestas concretas a la nueva situación. En este artículo se investiga el estado del proyecto después de su publicación en CulturMag, una revista cultural alemana en línea. La fusión de la experiencia de las autoras, que va desde la teoría psicoanalítica hasta la literatura y la experimentación performativa, inicia una interpretación incierta de lo que permanece no valorado y virulento entre elementos verbales y visuales. Las reflexiones sobre «lo siniestro» (das Unheimliche), de Sigmund Freud, así como sobre la «extimidad», de Jacques Lacan, conectan la representación psíquica paradójica (no, mal-, sobre-, etc.) de la peligrosidad de la COVID-19 con experiencias muy conocidas y desconocidas de los actuales estados de emergencia, y se tocan aspectos ecológicos, económicos e ideológicos, ¿pasando de puntillas quizás por los senderos de los miedos infantiles que el viento borró? De este modo, las autoras pidieron a los participantes, la mayoría son artistas y escritores, que nos mostraran algo de sus vidas en el AHORA –sin análisis ni comentarios. «Ya tenemos bastantes. Queremos saber qué está pasando dentro de las madrigueras» (Helbling/Reiche, 2020)– para encontrar «referencias indescriptibles» con precisión y en abundancia.

• català

  Les autores analitzen un projecte d’art col·lectiu que van iniciar durant el primer confinament per la covid-19 a Europa, a les acaballes de la primavera de 2020. Cinquanta-vuit participants van aportar textos breus que es van combinar amb una imatge i, en aquesta col·lecció, es reflecteixen les respostes concretes a la nova situació. En aquest article, s’investiga l’estat del projecte després de la seva publicació a CulturMag, una revista cultural alemanya en línia. La fusió de l’experiència de les autores, que va des de la teoria psicoanalítica fins a la literatura i l’experimentació performativa, inicia una interpretació incerta d’allò que roman no valorat i virulent entre elements verbals i visuals. Les reflexions sobre «allò sinistre» (das Unheimliche), de Sigmund Freud, i també sobre l’«extimitat», de Jacques Lacan, connecten la representació psíquica paradoxal (no, malament-, sobre-, etc.) de la perillositat de la covid-19 amb experiències molt conegudes i desconegudes dels actuals estats d’emergència, en què es toquen aspectes ecològics, econòmics i ideològics, potser passant de puntetes pels viaranys de les pors infantils que el vent s’endugué? D’aquesta manera, les autores van demanar als participants, la majoria dels quals són artistes i escriptors, que ens mostressin quelcom de les seves vides en l’ARA –sense anàlisis ni comentaris. «Ja n’hi ha prou. Volem saber què està passant dins dels caus» (Helbling/Reiche, 2020)– per trobar «referències indescriptibles» amb precisió i en abundància.

• English

  The authors discuss a collective art project, initiated by them during the time of the first COVID-19 shutdown in Europe in late spring 2020. With 58 participants contributing short texts in combination with an image, the collection reflects the specific responses to the new situation. This article investigates the state of the project after its publication by a German online cultural magazine (CulturMag). A fusion of the authors’ expertise, ranging from psychoanalytic theory to literary and performative experimentation, undertakes a tentative deciphering of what lies unrecognised and virulent amidst and in between verbal and visual elements. Reflections on the uncanny, "das Unheimliche" (Sigmund Freud) – as well as "l’extimité" (Jacques Lacan) – connect paradoxical psychic (non-, mis-, over- etc.) representation of the COVID-19 danger with all too well un/known experiences of ongoing states of emergency – touching on their ecological, economical, ideological aspects, tiptoeing perhaps on the windblown tracks of childhood fears? In this way the authors asked the participants, most of them artists and writers, to submit to us something of their lives in the NOW – “no analysis, no commentaries. We've got enough of those. We want to know what is going on inside your rabbit holes" (Helbling/Reiche, 2020) – in order to find 'unspeakable references’ with precision and in abundance.