Les virtualitats de l’art (o com l’art és, per damunt de tot, virtual)

• Ruiz, José Manuel ^[1]
  1. [1] Universidad Rey Juan Carlos

     Universidad Rey Juan Carlos

     Madrid, España

     
• Localización: Artnodes: revista de arte, ciencia y tecnología, ISSN-e 1695-5951, Nº. 27, 2021 (Ejemplar dedicado a: Node 27. «Arts en temps de pandèmia» (coord.: Laura Benítez i Erich Berger))
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Las virtualidades del arte (o cómo el arte es, ante todo, virtual)
  • The virtualities of art (or how art is, above all, virtual)
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • español

    Virtual deriva del latín virtus: ‘poder, facultad, fuerza, virtud’. Hoy es un término empleado para referirse a aquello que reproduce la experiencia de la realidad en el medio digital. En el espacio del arte, por su parte, se denomina arte virtual a aquellas obras fruto de la interacción multimedia hombre-máquina desarrolladas mediante tecnología de realidad virtual. Pero virtual es el principal nombre del Ser en la obra del filósofo francés Gilles Deleuze. No tiene relación alguna con lo ilusorio o lo falso, por lo que existiría una deformación colectiva del concepto, un malentendido integral heredado del mundo tecnológico y del marketing empresarial. Este trabajo pretende retomar lo virtual deleuziano para trasladarlo desde el campo filosófico hacia el espacio del arte y demostrar su relación. Se ha empleado una metodología cualitativa basada en la literatura comparada que ha partido de la exégesis como método para afrontar la definición de lo virtual hasta llegar a la eiségesis en el corpus concerniente a las virtualidades del arte. Se concluye que la potencialidad de la obra de arte reside en su capacidad de generar virtualidades. Lo virtual es el lugar del enigma, la potencia de ilusión, verdadera estrategia del arte. La obra de arte es el problema, el arte es el conjunto problemático. Lo virtual es el fundamento del arte. El arte es, fundamentalmente, virtual.

  • català

    Virtual deriva del llatí virtus: poder, facultat, força, virtut. Avui és un terme que s’utilitza per referir-se a allò que reprodueix l’experiència de la realitat en el mitjà digital. A l’espai artístic, per la seva banda, es denomina art virtual a aquelles obres que són el resultat de la interacció multimèdia home-màquina desenvolupada mitjançant la tecnologia de la realitat virtual. Però virtual és el nom principal de l’ésser en l’obra del filòsof francès Gilles Deleuze. No té cap relació amb  allò il·lusori o fals, de manera que hi hauria una deformació col·lectiva del concepte, un malentès integral heretat del món tecnològic, empresarial i del màrqueting. Aquest article pretén reprendre allò virtual deleuzià per traslladar-lo del camp filosòfic a l’espai de l’art i demostrar la seva relació. S’ha utilitzat una metodologia qualitativa basada en la literatura comparada que ha partit de l’exegesi com a mètode per afrontar la definició d’allò virtual fins a arribar a l’eisegesi en el corpus relatiu a les virtualitats de l’art. Conclou que la potencialitat de l’obra d’art resideix en la seva capacitat per generar virtualitats. Allò virtual és el lloc de l’enigma, el poder de la il·lusió, la veritable estratègia de l’art. L’obra d’art és el problema, l’art és el conjunt problemàtic. Allò virtual és el fonament de l’art. L’art és, fonamentalment, virtual.

  • English

    Virtual derives from the Latin virtus: power, faculty, force, virtue. Today it is a term used to refer to that which reproduces the experience of reality in the digital medium. In the art space, for its part, those works that are the result of human-machine multimedia interaction developed using virtual reality technology are called Virtual Art. But Virtual is the main name of Being in the work of the French philosopher Gilles Deleuze. It has no relation to the illusory or false, so there would be a collective deformation of the concept, a comprehensive misunderstanding inherited from the technological, business and marketing world. This paper aims to take up the virtual Deleuzian to transfer it from the philosophical field to the art space and demonstrate their relationship. A qualitative methodology based on comparative literature has been used that has started from exegesis as a method to face the definition of the virtual until reaching eisegesis in the corpus concerning the virtualities of art. It is concluded that the potentiality of the artwork resides in its ability to generate virtualities. The virtual is the place of the enigma, the power of illusion, the true strategy of art. The artwork is the problem, art is the problematic set. The virtual is the foundation of art. Art is fundamentally virtual.