Resumen de Entre allò viu i allò no viu. Edatisme, capacitisme, LGTBIQ*fòbia i artivisme antiracista a l’Estat espanyol durant els primers mesos de la COVID-19
- español
La COVID-19 representa uno de los casos más recientes donde confluyen dinámicas de racismo, crisis económica global, edadismo, capacitismo y LGTBIQ*fobia, con graves consecuencias en las relaciones sociales y personales que nos permiten repensar la pandemia como agenciamiento que refuerza las desigualdades estructurales ya existentes en el sistema de economía de mercado, además de examinar cómo responden y han respondido las comunidades afectadas.
En este artículo, parto de la línea difusa entre lo vivo y lo no vivo, las representaciones mediáticas de la pandemia, los «muertos vivientes», el contagio, las metáforas de la enfermedad y el artivismo antirracista por parte de las nuevas generaciones de descendientes asiáticos en España, para analizar las dimensiones estéticas y políticas de un ensamblaje con la complejidad estructural de la COVID-19, en la que intervienen agentes humanos y no humanos.
La importancia del rol activo desempeñado por estos agentes no humanos y los considerados como no vivos en los sistemas complejos de ensamblaje social no implica perder de vista el rol decisivo que las instituciones y las personas tienen en la gestión de las políticas sanitarias y las consecuencias de estas.
- català
La COVID-19 representa un dels casos més recents on conflueixen dinàmiques de racisme, crisi econòmica global, edatisme, capacitisme i LGTBIQ*fòbia, amb greus conseqüències en les relacions socials i personals que ens permeten repensar la pandèmia com a agenciament que reforça les desigualtats estructurals ja existents en el sistema d’economia de mercat, i examinar com responen i han respost les comunitats afectades.
En aquest article, parteixo de la línia difusa entre allò viu i allò no viu, les representacions mediàtiques de la pandèmia, els «morts vivents», el contagi, les metàfores de la malaltia i l’artivisme antiracista, per part de les noves generacions de descendents asiàtics a Espanya, per analitzar les dimensions estètiques i polítiques d’un assemblatge amb la complexitat estructural de la COVID-19 en què intervenen agents humans i no humans.
La importància del rol actiu exercit per aquests agents no humans i els considerats com a no vius en els sistemes complexos d’assemblatge social no implica perdre de vista el rol decisiu que les institucions i les persones tenen en la gestió de les polítiques sanitàries i les conseqüències d’aquestes.
- English
COVID-19 represents one of the most recent cases where there is a convergence in dynamics of racism, a global economic crisis, ageism, ableism and LGBTQI+-phobia, with serious consequences in social and personal relations which allows us to reconsider the pandemic as an assemblage that reinforces the structural inequalities already existing in the market economy system, and to examine how the communities affected are responding and have responded.
In this article I set out from the line drawn between the living and the non-living, the media representations of the pandemic, the “living dead”, infection, the metaphors of the illness and the anti-racist artivism by the new generations of those of Asian descent in Spain in order to analyse the aesthetic and political dimensions of an assembly with the structural complexity of COVID-19 in which human and non-human agents intervene.
The importance of the active role carried out by these non-human agents and those agents considered as non-living in the complex systems of social assembly does not involve losing sight of the decisive role that institutions and people have in the management of the health policies and their consequences.
