L'aprovació, l’any 2006, d’un nou Estatut d’autonomia de Catalunya va suposar un punt d’inflexió decisiu en la història recent del país. Projectat amb el doble objectiu d’aconseguir un millor encaix per a Catalunya dins d’Espanya i d’impulsar la transformació de l’estat en sentit federal, l’Estatut no va tenir ni una gestació ràpida ni un naixement fàcil. En aquest article analitzarem les vicissituds que van fer possible que aquest nou marc legal per a Catalunya veiés la llum fa quinze anys, així com les múltiples traves que va trobar pel camí i els topalls que en van fer impossible el seu ple desenvolupament —amb la sentència lesiva del Tribunal Constitucional de l’any 2010 com a màxim exponent, però amb moltes més ramificacions.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados