Úrsids del Pleistocè Mig i Superior de la Grotte de la Carrière (Pirineus Orientals, França)

• Autores: Isaac Rufí Casals, Manel Llenas, Maria Prat Vericat, Joan Madurell Malapeira
• Localización: Boletín de la Sociedad Española de Espeleología y Ciencias del Karst: SEDECK, ISSN 1696-1897, Nº. 14, 2019, págs. 44-55
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Úrsidos del Pleistoceno Medio y Superior de la Grotte de la Carrière (Pirineos Orientales, Francia)
  • Middle to Late Pleistocene Ursids from Grotte de la Carrière (Eastern Pyrenees, France)
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen
  • español

    La Grotte de la Carrière es una de las cavidades accesorias con registro paleontológico del complejo kárstico de Lachambre del Valle del Tet en Cornellà-de-Conflent (Occitania, Francia). Las excavaciones sistemáticas realizadas en la cueva los últimos años han permitido la recuperación de un gran número de restos de úrsidos. El estudio en detalle de los fósiles recuperados revelan una forma transicional de Ursus deningeri hacia Ursus spelaeus. Durante el Pleistoceno, el Valle del Tet fue uno de los pocos pasos naturales de fauna que conectó la Península Ibérica con el resto de Europa, por tanto la información procedente de las excavaciones realizadas podría ayudar a entender las dinámicas de las asociaciones faunísticas así como a interpretar los cambios de estas hacia las fluctuaciones climáticas del Pleistoceno en los Pirineos.

  • català

    La Grotte de la Carrière és una de les cavitats accessòries amb registre paleontològic del complex càrstic de Lachambre de la Vall del Têt a Corneillà-de-Conflent (Occitània, França). Les excavacions sistemàtiques realitzades a la cova els últims anys han permès la recuperació d’un gran nombre de restes d’ursids. L’estudi en detall dels fòssils recuperats revelen una forma transicional d’Ursus deningeri cap a Ursus spelaeus. Durant el Pleistocè, la Vall del Tet va ser un dels pocs passos naturals de fauna que connectà la Península Ibèrica amb la resta d’Europa, per tant la informació procedent de les excavacions realitzades podria ajudar a entendre les dinàmiques de les associacions faunístiques així com a interpretar els canvis d’aquestes vers les fluctuacions climàtiques del Pleistocè als Pirineus.