El sensellarisme és la manifestació més extrema de la pobresa i l’exclusió. A Espanya, es calcula que hi ha al voltant de 23.000 persones sense llar. Encara que el model d’intervenció tradicional o “en escala” amb persones sense llar ha mostrat la seua eficàcia en un gran nombre de situacions, existeix un segment de població sense llar que cau fora del sistema i per a qui no s’ofereix una solució final i efectiva. El model Housing First es presenta com una alternativa complementària i una solució finalista al problema socioestructural que representa el sensellarisme. L’objectiu del present article és analitzar les principals característiques i resultats de l’aplicació del model Housing First en la intervenció social amb persones sense llar. Les conclusions principals apunten al fet que la metodologia Housing First ha aconseguit reduir el nombre de persones que no tenen llar, ha augmentat la retenció de l’allotjament i la sensació de seguretat, ha incrementat la satisfacció general amb la vida de les persones i ha reduït dràsticament el nombre d’ingressos hospitalaris d’urgència. Tot això s’ha fet des d’una posició d’horitzontalitat professional-usuari i partint de la idea que l’habitatge és un dret que s’exerceix.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados