Resumen de El mar i les comunitats humanes al llarg de la prehistòria al Pla de Barcelona
Anna Gómez Bach, Jordi Nadal Lorenzo, Miquel Molist i Montañà
El mar ha estat un element vertebrador de les dinàmiques d’assentament del Pla comprès entre els rius Besòs i Llobregat. Aquest és un fet que cada vegada està més ben documentat gràcies a les recerques arqueològiques. En efecte, el subsòl de la ciutat de Barcelona conté un abundant registre arqueològic que afavoreix el coneixement de la història més remota dels habitants del Pla. Si fins fa poc era la Barcino romana la que tenia un registre més abundant i amb una informació més acurada, en els darrers decennis la documentació sobre les èpoques més allunyades en el temps, principalment de la prehistòria recent, està prolongant el coneixement sobre l’ estreta relació dels habitants del Pla amb el mar. En aquesta comunicació posarem èmfasi, doncs, en la relació entre les poblacions del Pla de Barcelona i el mar a la prehistòria. Aquest contacte el mostrarem a partir de tres àmbits analítics complementaris: la ubicació dels assentaments en relació amb el mar al llarg de la prehistòria; les proves directes de l’explotació dels recursos marítims; i l’evidència del mar com a mitjà de comunicació i transport en aquesta època. Abans, però, exposarem breument la intensa relació que es coneix entre les poblacions prehistòriques i el mar al llarg del temps, en un marc general que permet comprendre millor el cas del Pla de Barcelona.
