Obispos españoles en Sicilia: origen judeoconverso y acción pastoral «tridentina» (siglos XVI-XVII)

• Fabrizio D'Avenia ^[1]
  1. [1] University of Palermo

     University of Palermo

     Palermo, Italia

     
• Localización: Manuscrits: Revista d'història moderna, ISSN-e 2014-6000, ISSN 0213-2397, Nº 41, 2020 (Ejemplar dedicado a: Mediació i circulació cultural a la Monarquía Hispànica: bisbes entre Espanya i Itàlia (segles XVI-XVII)), págs. 69-94
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Spanish Bishops in Sicily: Converso Origin and Tridentine Pastoral Activity (16th-17th centuries)
  • Bisbes espanyols a Sicília: orígens judeoconversos i acció pastoral «tridentina» (segles XVI-XVII)
• Enlaces
  • Texto completo  1    2  
• Resumen
  • español

    Los reyes de España, entre los siglos XVI y XVII, utilizaron las sedes episcopales del reino de Sicilia como «reserva de caza» en favor de distinguidos prelados españoles de origen judeoconverso. Y eso porque, de hecho, su sangre «manchada» les dificultaba acceder a las sillas ibéricas. Lo que se pretende averiguar es si la condición judeoconversa de esos prelados «influyó» de alguna manera en los matices tridentinos de su actividad pastoral, «radicalizándolos», para demostrar la veracidad de su lealtad a la fe católica, en nombre de la cual habían sido perseguidos sus antepasados. En este ensayo se abordarán los casos del cardenal Luis de Torres, arzobispo de Monreale (1588-1609), y de Juan de Orozco y Covarrubias, obispo de Agrigento (1594-1606), ejemplares pastores y reformadores de sus diócesis. De ambos se analizarán la ascendencia judeoconversa y el entorno familiar, caracterizado por las múltiples carreras eclesiásticas entre España, Roma y Sicilia.

  • català

    Els reis d’Espanya, entre els segles XVI i XVII, van utilitzar les seus dels bisbats del regne de Sicília com a «reserva de caça» a favor de distingits eclesiàstics espanyols d’orígens judeoconversos. Això es devia al fet que la seva sang «tacada» els dificultava l’accés a les seus ibèriques. Amb aquest estudi es pretén verificar si la condició judeoconversa d’aquests clergues va «influir» d’alguna manera en els matisos tridentins de la seva activitat pastoral, «radicalitzant-los», per demostrar la veracitat de la seva lleialtat a la fe catòlica, en nom de la qual havien estat perseguits llurs avantpassats. En particular, s’analitzaran els casos del cardenal Luis de Torres, arquebisbe de Monreale (1588-1609), i de Juan de Orozco y Covarrubias, bisbe d’Agrigent (1594-1606), pastors i reformadors exemplars de les seves diòcesis. De tots dos s’analitzarà l’ascendència judeoconversa i l’entorn familiar, caracteritzat per nombroses figures d’eclesiàstics que es van moure entre Espanya, Roma i Sicília.

  • English

    Between the 16th and 17th centuries the kings of Spain appointed distinguished Spanish prelates of converso origin as bishops in Sicily because their «tainted» blood prevented them from holding Spanish episcopal seats. The article aims to establish whether the converso condition of these bishops could have influenced their pastoral reforms as well as «radicalised» their application of the Tridentine model. If so, this could be interpreted as a clear proof of their loyalty to the Catholic faith in the name of which their ancestors were persecuted. This work will shed light on the cases of Cardinal Luis de Torres, Archbishop of Monreale (1588-1609), and of Juan de Orozco y Covarrubias, Bishop of Agrigento (1594-1606), both model guides and reformers in their dioceses. Their converso descent as well as family entourage and the ecclesiastical careers built by some of their relatives in Spain, Rome, and Sicily will be analysed.