Resumen de Petites perversions tràgiques: les tribulacions d'Hermíone
Jesús Carruesco García, Montserrat Reig Calpe
El personatge d'Hermíone és representatiu d'una generació d'herois i heroïnes que han viscut a l'ombra de la figura dels seus pares i mares. Filla d'Helena I Menelau, fa curtes aparicions a l'Odissea i a la poesia de Safo, i, tot i que adquireix més rellevància en un parell de tragèdies d'Eurípides, especialment a l'Andròmaca, en cap moment assoleix un rol de protagonista. El pes de la tradició mítica, començant pel dels seus il·lustres genitors, cau amb tanta força sobre ella que l'anul·la, i només és possible estudiar-la amb relació amb altres personatges que l'envolten. En la seva figura s'ajunten elements que la converteixen en un ésser marginal en les grans sagues èpiques. Tanmateix, com veure, aquesta marginalitat n'afavoreix paradoxalment l'ús per part d'autors literaris que cerquen relatar versions o perspectives alternatives al relat panhel·lènic, sigui la lírica amorosa de Safo, la tragèdia d'Eurípides o, fora ja de la literatura grega, a les epístoles amoroses d'Ovidi.
