Resumen de Teogàmies o violacions a les Dionisíaques de Nonnos de Panòpolis?
0. Pròleg. Havien passat gairebé quaranta-quatre anys des que la doctora Joana Zaragoza havia retornat a la seva ciutat natal per incorporar-se a la Delegació de les Facultats de Lletres, a Tarragona, com a professora de Filologia Grega, quan anuncià que, a començament del 2019, posava punt final, de forma anticipada, a la seva vinculació activa amb la Universitat Rovira i Virgili. Any nou, vida nova! No es jubilava una professora, sinó que desapareixia un referent de la Universitat, de la Facultat de Lletres i del Departament de Filologia Catalana. Professora no solament dels ensenyaments de filologia, sinó també d'antropologia; impulsora del grup de recerca interdisciplinari GREC; degana i vicedegana de la Facultat de Lletres, i vicerectora de Comunitat Universitària amb el rector Lluís Arola, es distingí sobretot pel seu constant activisme social, universitari i de gènere. Però, sense dubte, el més rellevant és que ha desmentit el vell aforisme acadèmic que l'antagonista del professor universitari és el seu col·lega més pròxim. No recordo que haguem tingut mai cap desavinença per qüestions professionals en la jubilació i haver d'assumir la docència de la seva «seva» assignatura Gènere i Diversitat en el Món Antic, una matèria que méra desconeguda, em vaig penedir de no haver-me anticipat i haver estat jo el primer a fer el pas, ja que em vaig sentir com si el món em caigués al damunt. No obstant això, una vegada superat no sense esforç el repte, he d'agrair-li que em facilités la lectura i la interpretació dels textos grecs des d'una vessant totalment nova per a mi. Per això, he volgut contribuir a la miscel·lània en homenatge seu amb una revisió de dos passatges de les Dionisíaques de Nonnos de Panòpolis des de la Perspectiva de gènere. Que serveixi aquesta breu exegesi com a testimoni de l'afecte i amistat que s'ha teixit i afermat entre ambdós, dins i fora de l'àmbit acadèmic, al llarg de gairebé tota una vida.
