Resumen de La Terrassa
La filla havia passat més de mig matí asseguda a la terrassa. Els seus peus tocaven el ciment armat de la paret i ella se sentia dins d'un safareig. Com sempre, tenia el regust dels ous fregits i la mandra dels inútils quefers. Sense veure'ls, els terrassos mal col·locats marcaven el moment exacte del temps de la construcció. Davant seu i per damunt de la barana-búnker s'estenia el camp; el bloc era a l'avançadeta de la ciutat i, aïllat en punta de sageta, marcava la línia urbanística del casc urbà. Més enllà, els terrenys delitosos de rebre aviat les màquines excavadores i les tones de ciment damunt seu, oblidats ja que els temps dels conreus i de les parades d'avellaners, malmeses per la viciada atmosfera de les properes indústries petroquímiques. Velles rases amb canyars anèmics encara servaven la humitat d'un temps en què els recs,a l'estiu, no deixaven de passar aigua, amb mils de culleretes que es feien granotes complint el cicle metamòrfic quan arribaven a la sorra de la platja més propera. (...).
