Les exposicions d’art a Barcelona durant el Sexenni, 1868-1870

• Autores: María del Carmen Riu de Martín
• Localización: Barcelona: quaderns d'història, ISSN-e 2339-9805, ISSN 1135-3058, Nº. 15, 2009 (Ejemplar dedicado a: El Tombant de 1868-1874), págs. 171-181
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • Des de l’any 1860 van tenir lloc a Barcelona les grans exposicions organitzades per la Sociedad para Exposiciones de Bellas Artes i es va generalitzar la pràctica de la pintura a l’oli, activitat que permeté l’apropament de les classes mitjanes a l’art, la qual cosa facilità la creació d’un nou mercat destinat a aquest grup. En canvi, dins l’àmbit de l’escultura, els compradors principals van seguir sent l’Església i les grans institucions, i en segon lloc els particulars adinerats, trobant-nos així amb dos grans sectors diferenciats d’obres: les de temàtica religiosa i les commemoratives. Com veurem, també hi havia un interès per l’exposició i venda d’arts sumptuàries.

    Per tractar aquest tema m’he basat en el conjunt de notícies publicades al Diario de Barcelona, un diari que durant la dècada dels anys 60 del segle XIX visqué una etapa daurada –era el de tiratge més gran– en part gràcies a les bones cròniques i els columnistes que tenia (per bé que fins i tot algunes persones, com l’alcalde de Cadiz, consideraven, de manera equivocada, que era el diari oficial de l’Ajuntament de Barcelona).

    Fou Antoni Brusi, el seu propietari, assessorat per Joan Mañé i Flaquer, qui li donà una orientació política de caire monàrquic i de defensa del regionalisme, la qual cosa va fer que durant l’etapa del Sexenni el diari patís algun enfrontament amb el govern republicà i amb la censura.

    Igualment, la síntesi de Francesc Fontbona titulada «L’època del realisme» m’ha servit per orientar la problemàtica i poder contextualitzar-la.