Un sistema de partits en transició

• Andreu Mumbrú ^[1] ; José M. Rodríguez ^[1]
  1. [1] Institut de Ciències Polítiques i Socials
• Localización: Anuari polític de Catalunya, ISSN 2013-0120, Nº. 9 (Anuari Polític de Catalunya 2015), 2015, págs. 95-117
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto Completo Ejemplar
• Resumen

  • El 2015 va estar marcat per la reconfiguració del sistema de partits català, travessada per tres cites electorals. Després d’anys de crisi econòmica, de símptomes d’esgotament del règim esta-tutari i de nombrosos casos de corrupció, joves forces polítiques s’han anat consolidant mentre els actors que havien ostentat l’hegemonia patien seriosos problemes per mantenir els resultats electorals i la cohesió interna.Canvis en els lideratges i noves coalicions van marcar l’any polític. A l’esquerra, l’aparició de Po-dem i les diverses confluències provocà el canvi de signe en el govern de molts municipis, amb l’alcaldessa Colau com a insígnia, i posà en serioses dificultats al PSC, que havia estat la força predominant en els comicis municipals a l’àrea metropolitana des de la transició. La consolidació de la CUP convertia aquest partit en imprescindible en un parlament català per primer cop amb majoria de diputats independentistes. Al centre-dreta, Ciutadans, identificant-se com la garantia per evitar la secessió, es convertia en segona força en les eleccions al Parlament; i la federació de CIU es trencava després de tres dècades, quedant Unió sense representació a les institucions i provocant la maniobra “excepcional” de CDC per formar coalició amb ERC i seguir al capdavant de la Generalitat i del “procés”.