Resumen de Semblances electorals i incògnites de futur: de com els partits encaren les eleccions generals de 2016 i afronten els seus reptes organitzatius
Lucía Medina, Maria Blanco, Sara García, Eduardo Serra Rexach, Alex Teruel
El 2016 es va constatar un canvi important en l’estructura de partits a Catalunya. Els resultats de les eleccions generals de desembre de 2015 i de juny de 2016 van posar de manifest la substitució de CiU i el PSC com a forces protagonistes de la competència política a Catalunya pel tàndem format per ERC i ECP. També es van produir canvis importants en els partits a nivell intern: ERC va adoptar una posició de força en la coalició de JxSí i en ocasions va actuar de mediador entre la CUP i CDC, especialment en les negociacions per a la investidura del President de la Generalitat.
La formació convergent es va embarcar en un nou projecte polític, el PDeCAT, mitjançant un procés de reformulació organitzativa i de lideratge important, però no va poder evitar el seu debilitament polític i electoral. Ciutadans va reforçar la seva posició com a principal partit constitucionalista a Catalunya, tot i que va patir una certa frenada electoral en la seva expansió a nivell estatal arran de les eleccions generals del 26 de juny. D’altra banda, el PSC va continuar amb la seva evolució electoral descendent, alhora que es va trobar immers en les divisions al voltant del paper que haurien de jugar els socialistes en la investidura de Mariano Rajoy.
La coalició ECP es va consolidar a l’escena política, tot posicionant-se com la primera força a Catalunya en les eleccions generals de 2015 i 2016. Durant el 2016 algunes de les formacions que la integren van celebrar processos de renovació de l’organització: és el cas de Iniciativa, que va celebrar el seu Consell Nacional, i de Podem, que va elegir un nou secretari general.
Per la seva banda el PPC va viure una situació de certa paràlisi derivada de la manca de govern a Espanya, que va tenir com a conseqüència la demora en la celebració del seu congrés regional.
Finalment, la CUP es va posicionar com un actor fonamental per a assegurar la governabilitat de Catalunya. Arran d’aquesta responsabilitat, la formació anticapitalista va viure debats interns d’especial transcendència entre les diferents organitzacions que formen el partit, especialment pel que fa a la investidura de Puigdemont com a president de la Generalitat o l’aprovació dels pressupostos. Els debats es van saldar amb la dimissió de 6 dels 15 membres del seu Secretariat Nacional, un fet que va precipitar l’elecció dels nous membres d’aquest òrgan.
A les pàgines que segueixen es detallen tots aquests aspectes i altres derivats de la vida interna de tots aquests partits.
