A les pàgines que segueixen realitzem un primer esbós sobre una qüestió molt important per a la història del crèdit a Catalunya i a la Corona d’Aragó durant els segles baixmedievals. Tal com es desprèn del títol de l’estudi, ens referim a la rellevància que, en el decurs dels segles XIV - XV, tingué Barcelona dins del mercat del deute públic català. En efecte, són molts els indicis que permeten intuir el pes específic assolit per la ciutat comtal en aquest àmbit: foren innombrables les rendes perpètues (censals morts) o vitalícies (violaris) venudes a la capital catalana per persones i institucions d’arreu del país. Ara bé, actualment, l’estudi del deute públic català encara es troba en un estadi molt incipient i no permet anar més enllà de la simple acumulació d’anècdotes referides als creditors barcelonins. Per aquesta raó, hem considerat que podia ser molt més il·lustratiu un estudi de cas, degudament contextualitzat, per oferir una instantània, necessàriament parcial, sobre l’evolució del mercat de rendes barceloní al llarg de la catorzena i la quinzena centúries.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados