Resumen de Les unitats fraseològiques i l’oralitat ficcional en la narrativa de Toni Cucarella
- català
En aquest article s’estudien les unitats fraseològiques en quatre obres de Toni Cucarella en relació amb l’oralitat ficcional. La tradició d’estudis sobre l’oralitat ficcional analitza els recursos que evoquen l’oralitat en textos escrits o audiovisuals. Entre aquests recursos, en els darrers anys s’ha destacat la importància de certes unitats fraseològiques que són pròpies de la llengua oral i, en aparéixer en textos escrits, evoquen la llengua oral, com un mitjà per caracteritzar de manera versemblant els personatges. Analitzem la recurrència de les unitats fraseològiques i els motius que poden explicar aquesta recurrència. Les unitats fraseològiques més recurrents són les locucions verbals i les locucions adverbials. Es poden adduir diverses raons d’aquesta recurrència. La recurrència d’una unitat fraseològica amb una marca diafàsica (informal o col·loquial, o vulgar) o diatòpica (dialectal) contribueix a l’oralitat ficcional del relat. També trobem una alta recurrència de certes unitats fraseològiques que pertanyen a l’estàndard i són neutres quant al registre, sovint unitats fraseològiques poc prototípiques. A més, la recurrència de certes unitats fraseològiques és esperable en un gènere discursiu com és la narrativa, on és especialment freqüent la introducció d’accions o la modificació d’aquestes mitjançant complements circumstancials de manera, temps, etc. (unitats fraseològiques adverbials). Finalment, pel que fa a l’oralitat ficcional, determinades locucions verbals, locucions adverbials, amb una marca diafàsica col·loquial o vulgar, així com els refranys evoquen l’oralitat en els diàlegs i, en menor mesura, en la narració en primera persona.
- English
This paper studies idioms in four of Toni Cucarella’s works and their relation to fictional orality. The fictional orality studies tradition analyzes the resources that evoke orality in written or audiovisual texts. Among these resources, the importance of many idioms that are typical of oral language has been highlighted. When those idioms appear in written texts, they evoke oral language, as a means of plausibly characterizing the characters. I will analyze the recurrence of idioms and the reasons for this recurrence. The most frequently recurring idioms are verbal idioms and adverbial idioms. Several reasons may be adduced for this recurrence. On the one hand, the recurrence of an idiom with a diaphasic (informal or colloquial, or vulgar) or diatopic (dialectal) mark contributes to the fictional orality of the story. On the other hand, a high recurrence of certain idioms has been found, which belong to the standard use of language and are register-neutral. They often are poorly prototypical idioms. The recurrence of certain idioms is expected in the discursive genre narrative, in which the introduction of actions or modification of these through circumstantial complements of manner, time, etc. (adverbial idioms) is especially frequent. Finally, regarding fictional orality, certain verbal and adverbial idioms, with a diaphasic colloquial or vulgar mark, as well as proverbs, evokes the orality in the dialogues and, to a lesser extent, in the narration in first person.
