Resumen de Un endemisme ornitològic ignorat: el trencapinyons balear (Loxia balearica)
- español
Los piquituertos (Aves: Fringillidae: Loxia) se han diversificado en asociación con los grandes cambios que han sufrido los bosques boreales a lo largo del pleistoceno. En las Baleares existe una población sedentaria en Mallorca, además de aves que irrumpen esporádicamente en el Mediterráneo. Los piquituertos residentes son claramente distintos, y han mantenido su identidad desde el pleistoceno superior, lo que indica un aislamiento reproductivo de sus congéneres continentales, con los que presentan diferencias genéticas fijas. Su morfología divergente se puede interpretar como una adaptación a explotar pinares con suministro alimenticio irregular, en condiciones de insularidad. Las pruebas que aportan la morfometría, la paleontología, la genética molecular, la ecología y la biogeografía indican que se trata de una especie endémica: Loxia balearica (Homeyer, 1862). Su reconocimiento como especie distinta, junto al de la pardela balear, implica que las Baleares son un área de endemismo ornitológico de importancia global, la única en Europa occidental.tal
- català
Els trencapinyons (gènere Loxia) són un dels grups d’ocells extratropicals menys coneguts. La seva diversificació ha estat associada als grans canvis que han sofert al llarg del Pleistocè els boscos boreals on viuen. A les Balears n’hi ha una població sedentària a Mallorca, i la presència ocasional a les altres illes sembla deguda a l’arribada d’ocells que irrompen esporàdicament a Europa occidental i la Mediterrània. Els trencapinyons residents es distingeixen pel seu cos petit, el bec més curt, més gruixat i arquejat, amb la mandíbula inferior curta, les ales comparativament curtes i el plomatge pàl·lid i més grisós. Han mantingut la seva identitat des del Pleistocè superior almenys, cosa que indica un aïllament reproductiu dels congèneres continentals, amb els quals presenten diferències genètiques fixes. La seva morfologia divergent es pot interpretar com una adaptació a explotar pinars amb subministrament alimentari irregular, en condicions d’insularitat. L’evidència que aporten la morfometria, la paleontologia, la genètica molecular, l’ecologia i la biogeografia indica que es tracta d’una espècie endèmica: Loxia balearica (Homeyer, 1862). El trencapinyons balear hauria de constar entre les espècies que mereixen ésser objecte d’estudi detallat, i que potser requereixen unes mesures de conservació prioritàries. El seu reconeixement com a espècie distinta, juntament amb el que s’ha fet de la baldritja balear, implica que les Balears són una àrea d’endemisme ornitològic d’importància global, l’única a Europa occidental
- English
Crossbills (genus Loxia) are one of the least known groups of extratropical birds. Their diversification has been associated with the large changes suffered throughout the Pleistocene by the boreal forests in which they live. In the Balearics there is a sedentary population in Mallorca, and their occasional presence on the other islands seems due to the arrival of birds sporadically irrupting into western Europe and the Mediterranean. Resident crossbills are distinguished by their small body size; shorter, thicker, and more arched bill, with a shorter lower mandible; comparatively shorter wings; and paler, greyer plumage. They have maintained their identity since the upper Pleistocene at least, indicating reproductive isolation from their continental congener, from which they exhibit fixed genetic differences. Their divergent morphology can be interpreted as an adaptation to the exploitation of pine woods with an irregular food yield in insular conditions. The evidence from morphometrics, palaeontology, molecular genetics, ecology and biogeography indicates that this is an endemic species: Loxia balearica (Homeyer, 1862). The Balearic crossbill is a species deserving closer study, and perhaps priority conservation measures. Its recognition as a distinct species, together with what has been done for the Balearic shearwater, implies that the Balearics are an endemic bird area of global importance, unique in western Europe
