Efecte de la topografia en la variabilitat espacial del contingut de carboni total i d’òxids solubles de ferro i alumini a l’horitzó B del sòl a una catena forestal a Suècia
-
-
[1] Universitat de Barcelona
Universitat de Barcelona
Barcelona, España
-
[2] Swedish University of Agricultural Sciences
Swedish University of Agricultural Sciences
Uppsala domkyrkoförs., Suecia
-
- Localización: Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, ISSN 1133-6889, Nº. 69, 2001, págs. 53-63
- Idioma: catalán
- Títulos paralelos:
- Effect of topography on the spatial variability of total carbon and soluble iron and aluminium oxide contents in the B horizon of a forest soil in a Swedish catena
- Efecto de la topografía en la variabilidad espacial del contenido de carbono total y de óxidos solubles de hierro y aluminio en el horizonte B del suelo en una catena forestal en Suecia
- Enlaces
-
Resumen
- español
El objeto de este estudio es la variabilidad espacial y el efecto de la topografía en un proceso como es la acumulación de sesquióxidos solubles de hierro y aluminio complejados a la materia orgánica iluviada en el horizonte Bhs en los suelos de una catena sueca. La metodología aplicada en el estudio de la variabilidad espacial ha sido el análisis geoestadístico. Éste se aplicó a 96 muestras en las que se valoró el carbono total, por el analizador elemental LECO, y los óxidos solubles de hierro y aluminio complejados a la materia orgánica, extractados en pirofosfato sódico 0,1N y valorados por ICP. El análisis de la varianza ANOVA entre las variables analizadas nos muestra que hay diferencias significativas (P-value: 0,0000), pero si comparamos los óxidos solubles entonces las series son significativamente similares (P-value: 0,1839). La influencia del hidromorfismo se estudió mediante la varianza ANOVA, comparando los contenidos analizados teniendo en cuenta el estado de saturación de agua. Los resultados nos indican que las tres variables están afectadas por el hidromorfismo pero en especial los óxidos solubles de hierro (P-value: 0,0000). El carbono total y los óxidos solubles de aluminio están bien correlacionados (R2 = 0,74, P0 = 0,001) y ambas series tienen semejanzas significativas y representativas. Según el ajuste del semivariograma teórico, el parámetro que tiene una variabilidad espacial más elevada son los óxidos solubles de hierro, que tienen una correlación espacial con un alcance de 20 m. La razón de esta variabilidad viene dada por el efecto en el hierro del hidromorfismo que fue localizado en 26 de los 96 puntos muestreados, y debido a las características de este elemento ha sido reducido y lavado de forma más fácil que los sesquióxidos de aluminio o el carbono
- català
L’objecte d’aquest estudi és la variabilitat espacial i l’efecte de la topografia en un procés com és l’acumulació de sesquiòxids solubles de ferro i alumini juntament amb la matèria orgànica il·luviada a l’horitzó Bhs. La metodologia aplicada en l’estudi de la variabilitat espacial ha estat l’anàlisi geoestadística. Aquesta es va dur a terme a 96 mostres on es va valorar el carboni total, per l’analitzador elemental LECO, i els òxids solubles de ferro i alumini complexats a la matèria orgànica, extractats en pirofosfat sòdic 0,1N i valorats per ICP. L’anàlisi de la variància entre totes les variables analitzades ens mostra que hi ha diferències significatives (P-value: 0,0000), però si comparem els òxids solubles llavors les sèries són significativament semblants (P-value: 0,1839). La influència de l’hidromorfisme es va estudiar mitjançant ANOVA comparant els continguts analitzats tenint en compte l’estat de saturació d’aigua. Els resultats ens mostren que totes tres variables es troben afectades per l’hidromorfisme, però en especial els òxids solubles de ferro (P-value: 0,0000). Respecte a les relacions entre les variables, el carboni total i els òxids solubles d’alumini es troben amb una bona correlació (R2 = 0,74, P0 = 0,001). Segons l’ajust del semivariograma el paràmetre que té una variabilitat espacial més elevada són els òxids solubles de ferro, que tenen una correlació espacial amb un abast de 20 m. La raó d’aquesta variabilitat ve donada per l’efecte en el ferro de l’hidromorfisme que va ser localitzat a 26 dels 96 punts mostrejats, i a causa de a les característiques d’aquest element ha estat reduït i rentat de forma més fàcil que els sesquiòxids d’alumini o el carboni
- English
The object of this study is the spatial variability of and the effect of the topography on the accumulation of soluble iron and aluminium oxides togethen with the illuviated the organic matter in the Bhs horizon of the soil. The spatial variability has been analysed geostatistically. This has been done with 96 samples where total carbon has been measured using the elemental analysator LECO. The soluble oxides of iron and aluminium complexed to the organic matter were extracted in 0.1N Na-pyrophosphate and determined by ICP. A one-way ANOVA analisys of variance between the three series showed that there are significant differences (P-value: 0,0000), but if we compare the soluble oxides there are significant similarities (P-value: 0,1839). The influence of waterlogging was studied by ANOVA; the results are that all three variables are affected, but especially the soluble iron oxides (P-value: 0,0000). The relationship between the variables are well correlated as the total carbon and the the soluble oxides of aluminium (R2 = 0.74, P0 = 0.001). When the theoretical semivariogram is fitted, the parameter with the highest spatial variability is the soluble iron oxides content. This has a good spatial correlation in a range of 20 meters. The high spatial variability is due to the effect of the waterlogging on the iron, 26 of the 96 soil samples being waterlogged. Iron is more easily reduced and leached than the carbon or the aluminium sesquioxides
- español
