Aquest article pretén posar entre parèntesi la idea que les revolucions liberals de finals del segle XVIII i de la primera meitat del segle XIX foren realment burgeses i, inclús, liberals. Qui les va fer? Per què esclataren? La hipòtesi de l’article es que, contra certes concepcions historiogràfiques reduccionistes, tals revolucions tingueren en realitat una composició social i uns horitzons polítics molt heterogenis, harmonitzats i idealitzats a posteriori pel liberalisme burgés dominant, mancat (i, per això, ansiós) de mite fundacional.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados