Els modernistes van convertir el cos femení en objecte artístic amb una hàbil adaptació dels temes florals i onírics. Paral·lelament, una generació de compositores va participar de la mateixa efervescència artística i burgesa. L’anàlisi musical i literària del tractament temàtic de les flors i els somnis en les seves composicions demostra fins a quin punt van rebel·lar-se contra les convencions de gènere i de classe que els impediren la professionalització. El lliri blanc, que denomina tant la tòxica grandalla com l’inofensiu lliri de Sant Antoni, és el fil conductor d’aquesta dualitat de la compositora modernista, musa i poeta alhora.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados