Resumen de Present i futur de l’avifauna dels secans de caire estèpic de la plana de Lleida

Joan Estrada, Santi Mañosa, Gerard Bota, Francesc Moncasí

• español

  La llanura leridana acoge todavía una rica y variada comunidad de aves esteparias, de relevancia nacional e internacional. Se trata de aves escasas en Europa que hallan en la Península Ibérica su último refugio, a menudo con poblaciones que representan porcentajes muy significativos respecto al total mundial. En este contexto, la importancia de las poblaciones de aves esteparias de la llanura ilerdense es, en determinados casos, numérica. Este es el caso del sisón (Tetrax tetrax) o de la carraca (Coracias garrulus), que encuentran en los secanos de Lérida el principal contingente del nordeste de la Península Ibérica, superando, en el primero de los casos, los efectivos de países enteros como Francia o Italia. En otros casos, la importancia es biogeográfica. Efectivamente, la llanura leridana constituye uno de los límites de distribución mundial para especies como la ortega (Pterocles orientalis), la alondra de Dupont (Chersophilus duponti), la terrera marismeña (Calandrella rufescens) o alcaudón chico (Lanius minor), en grave peligro de extinción en la Península. Otras especies destacables son la ganga (Pterocles alchata), la terrera común (Calandrella brachydactyla), la calandria (Melanocorypha calandra), el alcaraván (Burhinus oedicnemus), el aguilucho cenizo (Circus pygargus) y el cernícalo primilla (Falco naumanni). Actualmente, la mayor parte de estas especies presentan en Cataluña poblaciones por debajo del mínimo viable para su subsistencia, se encuentran fragmentadas y desconectadas del resto de poblaciones más cercanas, y sufren un proceso de regresión alarmante. La transformación masiva de los secanos en regadío, que ya se ha iniciado, así como la progresiva intensificación agrícola y la desaparición de los usos y actividades tradicionales en favor de otras actividades industriales, agropecuarias o de servicios, son los principales factores que han conducido a esta situación y que amenazan con hacer desaparecer de Cataluña estos ambientes, olvidados hasta ahora por la política de conservación del patrimonio natural del nuestro país. Hace falta una decidida e innovadora actuación de las administraciones, así como un cambio en la percepción del valor de estos hábitats por parte de la sociedad en su conjunto, a fin de que estos ambientes, garantía de un futuro saludable para todos, no desaparezcan

• català

  La plana lleidatana acull encara una rica i variada comunitat d’ocells esteparis, de rellevància nacional i internacional. Aquestes aus són escasses a Europa i troben a la península Ibèrica el seu darrer refugi, sovint amb poblacions que engloben percentatges molt significatius del total mundial. En aquest context, la importància de les poblacions d’ocells esteparis de la plana de Lleida és, en determinats casos, numèrica. Aquest és el cas del sisó (Tetrax tetrax) o del gaig blau (Coracias garrulus), dels quals trobem els principals contingents de tot el nord-est de la península Ibèrica en els secans lleidatans, i en el primer cas superen els efectius de països com França o Itàlia. En altres casos, la importància és biogeogràfica. Efectivament, la plana lleidatana constitueix un dels límits de distribució mundial per a espècies com la xurra (Pterocles orientalis), l’alosa becuda (Chersophilus duponti), la terrerola rogenca (Calandrella rufescens) o la trenca (Lanius minor), en greu perill d’extinció a la península Ibèrica. Altres espècies destacables són la ganga (Pterocles alchata), la terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla), la calàndria (Melanocorypha calandra), el torlit (Burhinus oedicnemus), l’esparver cendrós (Circus pygargus) i el xoriguer petit (Falco naumanni). Actualment, la majoria d’aquestes espècies presenten poblacions per sota del mínim nombre viable per subsistir, es troben fragmentades i desconnectades de les altres poblacions més properes i experimenten un procés de regressió alarmant. La transformació massiva dels secans en regadiu, que ja s’ha iniciat, així com la progressiva intensificació agrícola i la desaparició dels usos i activitats tradicionals en favor d’altres activitats industrials, agropecuàries o de serveis, són els principals factors que han conduït a aquesta situació i que amenacen de fer desaparèixer de casa nostra aquests ambients, oblidats fins ara per la política de conservació del patrimoni natural del nostre país. Cal una decidida i innovadora actuació de l’administració, així com un canvi en la manera com la societat en el seu conjunt percep i valora aquests medis, per tal que aquests ambients, garantia d’un futur saludable per a tothom, no desapareguin

• English

  The Lleida plain in western Catalonia gives refuge to a still rich and diverse assemblage of steppe birds, of national and international importance. These birds are rare in Europe and have their last refuge in the Iberian peninsula, which for some species contains a significant percentage of the world breeding population. Within this context, the steppe bird populations of the Lleida plain are in some cases numerically important. This is so for the Little Bustard (Tetrax tetrax) and the Roller (Coracias garrulus), the bulk of whose populations in north-eastern Iberia are found in the Lleida plain, with numbers for the Little Bustard even larger than the total population in France or Italy. In other cases, the importance is biogeographical. Indeed, the Lleida plain is the distribution limit of the Lesser Grey Shrike (Lanius minor) and Dupont’s Lark (Chersophilus duponti), both seriously endangered in the Iberian Peninsula. Other notable species still found in the area are the Black-bellied Sandgrouse (Pterocles orientalis) and the Pin-tailed Sandgrouse (Pterocles alchata), both seriously endangered in Catalonia, the Short-toed Lark (Calandrella brachydactyla) and Lesser Short-toed Lark (C. rufescens), the Calandra Lark (Melanocorypha calandra), the Stone Curlew (Burhinus oedicnemus), Montagu’s Harrier (Circus pygargus) and the Lesser Kestrel (Falco naumanni). At present, most of these species have breeding populations below the minimum viable threshold, fragmented and unconnected to other nearby populations, and are experiencing dramatic population declines. The massive transformation of traditional dry farming into irrigation farming, already started, as well as progressive agricultural intensification and the substitution of traditional activities and land use by other industrial, stock-rearing or service activities, is the main factor leading to this alarming situation, and threatens the disappearance of the steppe habitats, forgotten until now by conservation policy in Catalonia. A decided and innovative intervention by the administration and a change in the way these habitats are perceived and valued by society as a whole are urgently needed in order to ensure that the habitats, which are a guarantee of a healthy future for everyone, do not disappear