Resumen de Riquesa d’espècies i interès per a la conservació dels ocells a l’àrea metropolitana de Barcelona: relacions amb la xarxa actual d’espais protegits

Joan Pino Vilalta, Katherine C. Comer, Ferrán Rodà de Llanza, Maria Guirado Torres, Josep Ribas

• español

  Se analiza la distribución espacial de la riqueza de especies de aves y su relación con varias variables territoriales y con la distribución de los espacios del Plan de Espacios de Interés Natural de Cataluña (PEIN) en tres conjuntos de especies con un interés de conservación contrastado: (1) el total de especies; (2) las que presentan un estatus de conservación desfavorable en Europa (categorías 2 y 3 de la clasificación SPEC [Species of European Conservation Concern; Tucker & Heath, 1994]; SPEC 2+3); y (3) las incluidas en el Anexo I de la Directiva del Consejo 79/409/EEC, para la conservación de aves silvestres (Directiva Aves). El estudio se llevó a cabo en el Vallès Oriental y áreas limítrofes, en el área metropolitana de Barcelona. La riqueza de especies de aves se obtuvo de un muestreo de campo previo, realizado durante ocho años separadamente para las especies nidificantes (primavera) e invernantes (invierno), y tomando como unidad de estudio las cuadrículas UTM de 1 km × 1 km. La relación entre los diferentes grupos de aves y entre éstos y las variables territoriales más significativas se llevó a cabo mediante correlaciones de Pearson. También se compararon los valores de riqueza de especies de los grupos de aves estudiados y de las variables territoriales seleccionadas dentro y fuera de los espacios del PEIN sobre una muestra aleatoria de las cuadrículas. Las riquezas total y SPEC 2+3 son significativamente más altas fuera de los espacios del PEIN y se concentran en los mosaicos agroforestales del Moianès y Osona para las nidificantes y en el llano del Vallès para las invernantes. Todos estos grupos de especies presentan correlaciones positivas y significativas con la proporción de cultivos y la diversidad de cubiertas. La riqueza de SPEC 2+3 muestra, además, correlaciones moderadamente altas con la riqueza total de aves. Contrariamente, la riqueza de especies incluidas en la Directiva Aves sigue patrones de distribución diferentes, con algunos hot spots locales dentro del Parque Natural del Montseny, y como consecuencia, las correlaciones con la riqueza total y SPEC 2+3 son discretas. El estudio pone de manifiesto un panorama de conservación complejo en el Vallès Oriental, con unos espacios protegidos que favorecen la conservación de algunas especies de la Directiva Aves y unos espacios agroforestales muy ricos en especies pero no protegidos por ninguna figura especial. También destaca la necesidad de potenciar y conservar los hábitats abiertos resultantes de un aprovechamiento agroganadero extensivo, tanto dentro como fuera de los espacios protegidos

• English

  The spatial distribution of bird species richness and its relationship with several territorial variables and with the distribution of nature reserves was analysed for three species groups of differing interest for conservation: (1) all species, (2) species with an unfavourable conservation status in Europe (categories 2 and 3 of SPEC; SPEC2+3), and (3) species included in Annex I of the Birds Directive. The study was carried out in the Vallès Oriental and surrounding areas, in the metropolitan area of Barcelona. Bird species numbers were obtained for each UTM 1 × 1 km square from a previous field survey carried out separately for nesting (spring) and wintering species (winter) over an 8 year period. The relationships between the different groups and between these and the most relevant territorial variables were assessed using Pearson correlations. The numbers of species and the territorial variables for areas inside and outside the nature reserves were also compared, using a random subsample of squares. The total species richness and the number of SPEC2+3 species were, in most cases, significantly higher outside the nature reserves and were concentrated in forest-cropland mosaics in the Moianès and Osona for the nesting species and in the Vallès plain for the wintering ones. All these species groups showed significant positive correlations with cropland and land cover diversity. The number of SPEC2+3 species was moderately correlated with total species richness. In contrast, the species richness of species included in the Birds Directive showed some hot spots in the Montseny natural park, and consequently was weakly correlated with the total species richness and the number of SPEC2+3 species. The study shows a complex conservation situation in the Vallès Oriental, with nature reserves harbouring several species included in the Birds Directive, while forest-cropland mosaics that are very species-rich are not especially protected. There is a clear need to promote and maintain the open habitats created by extensive cultivation and grazing, both inside and outside the nature reserves

• català

  En aquest treball s’analitza la distribució espacial de la riquesa d’espècies d’ocells i la seva relació amb diverses variables territorials i amb la distribució dels espais del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya (PEIN) en tres conjunts d’espècies amb un interès de conservació contrastat: (1) el total d’espècies; (2) les que tenen un estatus de conservació desfavorable a Europa (categories 2 i 3 de la classificació SPEC [Species of European Conservation Concern; Tucker & Heath, 1994]; és a dir, SPEC 2+3); i (3) les incloses a l’Annex I de la Directiva del Consell 79/409/EEC per a la conservació de les aus silvestres (Directiva Ocells). L’estudi es va dur a terme al Vallès Oriental i àrees limítrofes. La riquesa d’espècies d’ocells es va obtenir d’un mostreig de camp previ, realitzat durant vuit anys separadament per a les espècies nidificants (primavera) i hivernants (hivern), i prenent com a unitat d’estudi les quadrícules UTM d’1 km × 1 km. La relació entre els diversos grups d’ocells i entre aquests i les variables territorials més significatives es va dur a terme mitjançant correlacions de Pearson. També es van comparar els valors de riquesa d’espècies dels grups estudiats i de les variables territorials seleccionades dins i fora dels espais del PEIN sobre una mostra aleatòria de les quadrícules. La riquesa total i el nombre d’espècies SPEC 2+3 són significativament més alts fora dels espais del PEIN, i es concentren en els mosaics agroforestals del Moianès i Osona per a les nidificants, i a la plana del Vallès per a les hivernants. Tots aquests grups d’espècies presenten correlacions positives i significatives amb la proporció de conreus i la diversitat de cobertes del sòl. La riquesa d’SPEC 2+3 mostra, a més, unes correlacions moderadament altes amb la riquesa total d’ocells. Contràriament, la riquesa d’espècies incloses a la Directiva Ocells segueix patrons de distribució diferents, amb alguns hot spots locals dins del Parc Natural del Montseny, i com a conseqüència, les correlacions amb la riquesa total i SPEC 2+3 són discretes. L’estudi posa de manifest un panorama de conservació complex al Vallès Oriental, amb uns espais protegits que afavoreixen la conservació d’algunes espècies de la Directiva Ocells i uns espais agroforestals molt rics en espècies, però no protegits per cap figura especial. També cal destacar la necessitat de potenciar i conservar els hàbitats oberts resultants d’un aprofitament agroramader extensiu, tant dins com fora dels espais protegits