Barcelona, España
El presente artículo trata de mostrar la capacidad del concepto de sobrevida de Derrida y de aquello que en el seminario de 1975-1976 llamó lógica de la viviente, para resistir a la ontología de la vida que, bajo el nombre de biopolítica, nos gobierna hoy, y especialmente en el contexto de la pandemia. En este ámbito, el trabajo se ocupa de establecer una distinción entre la lógica de la viviente nietzscheana y aquella otra de Cixous que Derrida trabajó en el texto H. C. pour la vie, c’est à dire…, con el fin de diferenciar la sobrevida de toda forma de vida literaria.
Aquest article tracta de mostrar la capacitat del concepte de sobrevida de Derrida i d’allò que en el seminari de 1975-1976 va anomenar lògica de la vivent, per resistir l’ontologia de la vida que, sota el nom de biopolítica, ens governa avui, i especialment en el context de la pandèmia. En aquest àmbit, el treball s’ocupa d’establir una distinció entre la lògica de la vivent nietzscheana i la de Cixous que Derrida va treballar en el text H. C. pour la vie, c’est à dire…, per tal de diferenciar la sobrevida de tota forma de vida literària.
The aim of this paper is to show the capacity of Derrida’s concept of survie, and of what in the Seminar of 1975-76 he called the logic of living, to resist the ontology of life that, under the name of biopolitics, governs us today, and especially in the pandemic context. The work tries to establish a distinction between Nietzsche’s logics of the living and Cixous’, which Derrida worked on in the text H.C. pour la vie, c’est à dire…, in order to differentiate survie from all forms of literary life.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados