Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Nada sublime. Los impulsos fúnebres del héroe

    1. [1] Universidad de Sevilla

      Universidad de Sevilla

      Sevilla, España

  • Localización: Enrahonar: an international journal of theoretical and practical reason, ISSN-e 2014-881X, ISSN 0211-402X, Nº 66, 2021 (Ejemplar dedicado a: Polítiques de la sobrevida. Al voltant de Jacques Derrida), págs. 143-188
  • Idioma: español
  • Títulos paralelos:
    • Sublime nothingness. The hero’s funeral impulses
    • Gens sublim. Els impulsos fúnebres de l’heroi
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      ¿Qué querrá decir preferir la vida sobre la muerte? ¿Será esta también una cuestión de gusto? ¿Y cuándo, en qué instante de la dispersión de la vida, habrá comenzado esa preferencia? ¿Lo habrá hecho de verdad? Desde, por un lado, el telón de fondo de una «nada sublime» como posible «concepto dogmático», en la estela kantiana, para denominar al curso entrópico de la naturaleza y, por otro, atendiendo al «pensamiento suicida», o pulsión fúnebre, como atávica voluntad que escoltaría a esta visión escatológica, se ensaya aquí una respuesta a estas preguntas a través de un juego de espejos (i. e. comprensión reflexiva «germinal y deformante») establecido desde el comentario de texto de tres voces de jóvenes filósofos. Así, en el primer y el segundo epígrafes se expone la tanatología ontológica de Philipp Mainländer y de Jules Vuillemin desde el comentario de varios pasajes extraídos de la Filosofía de la redención (1876) y del Ensayo sobre la significación de la muerte (1948), respectivamente, mostrándose cómo en ambos se revela, en este preciso punto, una diferencia tajante de lo humano respecto al resto de los animales. El tercer y último epígrafe responde a las cuestiones planteadas por ambos (indirectamente en el primer caso, directamente en el segundo) desde la atención puesta, tras algunos rodeos por otros textos, en unas notas inéditas para una charla sobre el suicidio de Jacques Derrida (1959-1960).

    • English

      What does it mean to prefer life over death? Is this also a matter of taste? And when, at what moment of the dispersal of life, will this preference have begun? Has it really started? From, on the one hand, the background of a “sublime nothing” as a possible “dogmatic concept,” in the Kantian manner, to name the entropic course of nature; and, on the other, considering “suicidal thinking” as an atavistic will that would escort this eschatological vision, we attempt to answer these questions through a set of mirrors (i.e., “germinal and deforming” reflexive understanding) established from the text commentary of three voices of young philosophers. Thus, in the first and second epigraphs, the ontological thanatology of Philipp Mainländer and Jules Vuillemin is presented through a commentary on several passages drawn from the Philosophy of Redemption (1876) and the Essay on the Significance of Death (1948), showing how both reveal, at this precise point, a sharp difference between humans and the rest of animals, and an noticeable idealist vocation. The third and last epigraph responds to the questions raised by both (indirectly in the first case, directly in the second) by focusing, after some detours through other texts, on some unpublished notes of a talk on suicide by Jacques Derrida (1959-60).

    • català

      Què deu voler dir preferir la vida sobre la mort? Deu ser aquesta també una qüestió de gust? I quan, en quin instant de la dispersió de la vida, deu haver començat aquesta preferència? Ho deu haver fet de veritat? Des de, d’una banda, el teló de fons d’una «gens sublim» com a possible «concepte dogmàtic», en l’empremta kantiana, per denominar el curs entròpic de la natura i, de l’altra, atenent el «pensament suïcida», o pulsió fúnebre, com a voluntat atàvica que escoltaria aquesta visió escatològica, aquí s’assaja una resposta a aquestes preguntes a través d’un joc de miralls (i. e. comprensió reflexiva «germinal i deformant») establert des del comentari de text de tres veus de joves filòsofs. Així, en el primer i el segon epígrafs s’exposa la tanatologia ontològica de Philipp Mainländer i de Jules Vuillemin des del comentari de diversos passatges extrets de la Filosofia de la redempció (1876) i de l’Assaig sobre la significació de la mort (1948), respectivament, i es mostra com en tots dos es revela, en aquest precís punt, una diferència rotunda entre allò humà i la resta dels animals. El tercer i últim epígraf respon a les qüestions plantejades per ambdós (indirectament en el primer cas, directament en el segon) des de l’atenció posada, després d’algunes marrades per altres textos, en unes notes inèdites per a una xerrada sobre el suïcidi de Jacques Derrida (1959-1960).


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno