Another Life. Democracy, Suicide, Ipseity, Autoimmunity
-
-
[1] University of Southern California
University of Southern California
Estados Unidos
-
- Localización: Enrahonar: an international journal of theoretical and practical reason, ISSN-e 2014-881X, ISSN 0211-402X, Nº 66, 2021 (Ejemplar dedicado a: Polítiques de la sobrevida. Al voltant de Jacques Derrida), págs. 15-35
- Idioma: inglés
- Títulos paralelos:
- Otra vida : Democracia, suicidio, ipseidad, autoinmunidad
- Una altra vida. Democràcia, suïcidi, ipseïtat, autoimmunitat
- Enlaces
-
Resumen
- català
Aquest article elabora algunes de les implicacions conceptuals de l’exigència de Derrida d’un «altre pensament de la vida» a Voyous: Deux essais sur la raison. L’article sosté en primer lloc que la desconstrucció de Derrida de l’oposició entre els usos metafòrics i literaris del discurs de la vida a La vie la mort es radicalitza a Voyous quan s’afirma que el «suïcidi autoimmunitari» de la democràcia hauria de ser el punt de partida per repensar la vida en general. Per comprendre millor aquestes tendències autoimmuno-suïcides, l’article valora el compromís de Derrida amb la figura conceptual del primer motor d’Aristòtil a Voyous. L’article sosté que Derrida torna a Aristòtil perquè el primer motor il·lustra la manera en què el concepte de vida roman històricament i estructuralment informat pel valor filosòfic de la sobirania ipseitocràtica, que és al·lèrgica a les qualitats disseminants, proliferants i impròpies que la tradició sempre ha atribuït a la democràcia. Així, l’autoimmunitat ofereix una manera de pensar la vida democràtica que no està del tot determinada pel poder teleològic de cap vida divinament bona.
- English
This paper elaborates some of the conceptual implications of Derrida’s call for “another thinking of life” in Voyous: Deux essais sur la raison. The paper first argues that Derrida’s deconstruction of the opposition between metaphorical and literal uses of the discourse of life in La vie la mort is radicalized in Voyous when he argues that democracy’s “autoimmunitary suicide” should be the point of departure for rethinking life in general. To understand further these autoimmune-suicidal tendencies, the paper turns to Derrida’s engagement with Aristotle’s conceptual figure of the prime mover in Voyous. The paper argues that Derrida turns to Aristotle because the prime mover illustrates the ways in which the concept of life remains historically and structurally informed by the philosophical value of ipseitocratic sovereignty, which is allergic to the disseminatory, proliferating, and improper qualities that the philosophical tradition has always ascribed to democracy. Autoimmunity thus provides a way for thinking of a democratic life that is not entirely determined by the teleological power of any divinely good life.
- English
El presente artículo elabora algunas de las implicaciones conceptuales de la exigencia de Derrida de «otro pensamiento de la vida» en Voyous: Deux essais sur la raison. El artículo sostiene en primer lugar que la deconstrucción de Derrida de la oposición entre los usos metafóricos y literarios del discurso de la vida en La vie la mort se radicaliza en Voyous cuando se afirma que el «suicidio autoinmunitario» de la democracia debería ser el punto de partida para repensar la vida en general. Para comprender mejor estas tendencias autoinmuno-suicidas, el artículo valora el compromiso de Derrida con la figura conceptual del primer motor de Aristóteles en Voyous. El artículo sostiene que Derrida vuelve a Aristóteles porque el primer motor ilustra los modos en que el concepto de vida permanece histórica y estructuralmente informado por el valor filosófico de la soberanía ipseitocrática, que es alérgica a las cualidades diseminantes, proliferantes e impropias que la tradición siempre ha atribuido a la democracia. Así, la autoinmunidad ofrece un modo de pensar la vida democrática que no está enteramente determinado por el poder teleológico de ninguna vida divinamente buena.
- català
