Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Mediterranean transformations: From the security of mercantilist trading empires to a modern security regime

    1. [1] Freie Universität Berlin Friedrich-Meinecke-Institut
  • Localización: Pedralbes: Revista d'historia moderna, ISSN 0211-9587, Nº 40, 2020, págs. 323-366
  • Idioma: inglés
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      En la Edad Moderna las relaciones de los Estados europeos con el Imperio otomano y el mundo mediterráneo se caracterizaron por una compleja red de consulados que gozaron de privilegios otorgados mediante capitulaciones del sultán o de los deys y beys del norte de África. La cuestión de la «seguridad» era entendida sobre todo como tranquilidad en la práctica libre de los negocios y del comercio. La transformación de esta situación entre principios del siglo XVIII hasta aproximadamente 1840 se caracterizó por un complejo entrelazamiento de continuidad y ruptura entre las realidades de la época moderna y las de la contemporánea: la infraestructura del sistema consular persistió durante un largo tiempo, mientras que la invasión de Egipto (1797), las guerras napoleónicas, la guerra de independencia griega (iniciada en 1822) y la invasión de Argelia (1830) cambiaron profundamente la región. «Seguridad», tal como la concibieron hombres de política liberales como Chateaubriand, Benjamin Constant y Jeremy Bentham, se convirtió en un término central para ordenar las nuevas realidades emergentes en términos de política nacional e internacional. Al mismo tiempo, mientras que la invasión de Grecia por los aliados europeos podría ser concebida como la primera intervención humanitaria, una intervención militar parecida en Argelia se concibe como el primer acto de colonización con uso de fuerzas militares por parte de Francia. Esta dialéctica entre las dos caras del intervencionismo bajo diferentes etiquetas —como excepción en las reglas del sistema de relaciones internacionales posteriores al Congreso de Viena— produjo nuevas concepciones de la seguridad dentro y fuera del Mediterráneo.

    • català

      A l’edat moderna, les relacions dels estats europeus amb l’Imperi otomà i el món mediterrani es caracteritzaven per una complexa xarxa de consolats que gaudien de privilegis atorgats mitjançant capitulacions pel sultà o els deys i beys nord-africans. La qüestió de la «seguretat» era sobretot entesa com a tranquil·litat en la pràctica lliure dels negocis i del comerç. La transformació d’aquesta situació entre finals del segle XVIII i fins aproximadament 1840 es caracteritza per una complexa superposició de continuïtat i ruptura entre les realitats de l’època moderna i les de la contemporània: la infraestructura del sistema consular va persistir durant molt de temps, mentre que la invasió d’Egipte (1797), les guerres napoleòniques, la guerra d’independència grega (iniciada el 1822) i la invasió d’Algèria (1830) van canviar profundament la regió. «Seguretat», de la manera que la van concebre polítics liberals com Chateaubriand, Benjamin Constant i Jeremy Bentham, es va convertir en un terme central per ordenar les noves realitats emergents en termes de política nacional i internacional. Al mateix temps, mentre la invasió de Grècia pels aliats europeus podria ser concebuda com la primera intervenció humanitària moderna, un tipus d’intervenció militar semblant a Algèria es concep com el primer acte modern de colonització amb ús de forces militars per part de França. Aquesta dialèctica entre les dues cares de l’intervencionisme sota diferents etiquetes com a excepció en les regles del sistema de relacions internacionals posteriors al Congrés de Viena produïa noves concepcions sobre la seguretat dins i fora del Mediterrani.

    • English

      In early modern times, European international relationships with the Ottoman Empire and in the Mediterranean were characterized by a complex system of consular networks privileged by the sultan or the North-African deys and beys by way of capitulations. Security was mostly addressed in terms of safety for the free practice of trade and commerce. The transformation of this situation between the late eighteenth century until around 1840 is characterized by complex entanglements of continuity and rupture between early modern and modern realities: the infrastructure of the consular system persisted for a long time, while the invasion of Egypt (1797), the continental Napoleonic Wars, the Greek War of Independence (starting 1822) and the invasion of Algeria (1830) were profoundly changing the region. «Security», as conceived by liberal men of politics like Chateaubriand, Benjamin Constant and Jeremy Bentham, became a central term to order the emerging new realities in terms of state and international politics. At the same time, while one conceives of the European allies’ invasion of Greece as perhaps the first modern humanitarian intervention, more or less the same type of military intervention in Algeria is conceived of as France’s first modern act of colonization by military forces.

      This dialectic of the two-sided face of interventionism under different labels as an exception from the rules of the post-Vienna system of international relations was producing new conceptions of security in and of the Mediterranean.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno