Hidden subjectivities in objective measures: Spanish perceptions of geographic space in North Africa

• Liang, Yuen-Gen ^[1]
  1. [1] Institute of History and Philology/Academia Sinica
• Localización: Pedralbes: Revista d'historia moderna, ISSN 0211-9587, Nº 40, 2020, págs. 185-208
• Idioma: inglés
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • español

    A finales del siglo xv y principios del XVI, las fuerzas españolas invadieron varias ciudades costeras del norte de África. Los historiadores suelen considerar este encuentro como consecuencia de una dinámica familiar de las relaciones cristiano-musulmanas en el Mediterráneo occidental. De este modo, se considera que los españoles casi tenían un conocimiento previo de la topografía que se parecía a los paisajes ibéricos y de los climas, la flora y la fauna que se incluyen cómodamente dentro de un cinturón braudeliano de olivos. ¿Hasta qué punto esta caracterización indica las percepciones sensoriales españolas del mundo geográfico del norte de África? El conocimiento geográfico era fundamental para las campañas militares que pretendían capturar territorios de ultramar y la recopilación y representación de información se solapaba con el desarrollo de las ciencias, incluida la ingeniería. Las representaciones de estos datos se fijaron en medidas precisas. Al mismo tiempo, la experiencia humana de la medida, como en el caso de la distancia, estaba condicionada a las subjetividades. La agencia humana, la percepción sensorial e incluso los imaginarios de lo desconocido alteraron la forma en que los españoles se encontraron con el mundo geográfico del norte de África, y este artículo, yuxtaponiendo la percepción geográfica en términos medibles y subjetivos, presenta otro aspecto de los contactos de los españoles con estos territorios.

  • English

    In the late fifteenth and early sixteenth centuries, Spanish forces invaded a number of coastal towns in North Africa. Historians often consider this encounter as a continuation of a familiar context of Christian-Muslim relations in the western Mediterranean. As such, Spaniards are presumed to have almost had a pre-knowledge of topography that resembled Iberian landscapes and of climates, flora, and fauna that nestle comfortingly within a Braudelian belt of olive trees. How well does this characterization indicate Spanish sensory perceptions of the geographic world of North Africa? Geographic knowledge was critical for the military campaigns that sought to capture overseas territories and the gathering and representing of information overlapped with developing sciences, including engineering. Representations of such data fixated on precise measurements. At the same time, human experience of measurable quantities such as distance were conditioned by subjectivities. Human agency, sensory perception, and even imaginaries of the unknown all altered how the Spaniards encountered the geographic world of North Africa. By juxtaposing geographic perception in measurable and subjective terms, this article presents another side of Spaniards’ encounters with North Africa.

  • català

    A finals del segle xv i principis del XVI, les forces espanyoles van envair diverses ciutats costaneres del nord d’Àfrica. Els historiadors solen considerar aquesta trobada com la continuació d’una dinàmica familiar de les relacions cristianomusulmanes a la Mediterrània occidental. D’aquesta manera, es considera que els espanyols gairebé tenien un coneixement previ de la topografia, que s’assemblava als paisatges ibèrics, així com del clima, la flora i la fauna, que s’inclouen còmodament dins d’un cinturó braudelià d’oliveres. Fins a quin punt aquesta caracterització indica les percepcions sensorials espanyoles del món geogràfic del nord d’Àfrica? El coneixement geogràfic era fonamental per a les campanyes militars que pretenien capturar territoris d’ultramar i la recopilació i representació d’informació se solapava amb el desenvolupament de les ciències, inclosa l’enginyeria. Les representacions d’aquestes dades es van fixar en mesures precises. Al mateix temps, l’experiència humana de mesura, com en el cas de la distància, estava condicionada a les subjectivitats. L’agència humana, la percepció sensorial i fins i tot els imaginaris del desconegut van alterar la manera com els espanyols es van trobar amb el món geogràfic del nord d’Àfrica. Juxtaposant la percepció geogràfica en termes mesurables i subjectius, aquest article presenta una altra mirada als contactes dels espanyols amb el nord d’Àfrica.