Mediterranean horse cultures: Greek, Roman and Arabic equine texts in late medieval and early moder Andalusia

• Renton, Kathryn ^[1]
  1. [1] University of California System

     University of California System

     Estados Unidos

     
• Localización: Pedralbes: Revista d'historia moderna, ISSN 0211-9587, Nº 40, 2020, págs. 97-122
• Idioma: inglés
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • español

    En las historias de la península ibérica medieval y moderna, las distinciones entre la caballería islámica y cristiana se han convertido en una cifra de diferentes formas de organización social y de significados culturales vinculados con la relación entre caballo y jinete. En otras palabras, las prácticas de la caballería —como conjunto de estilos, técnicas y funciones— también implican connotaciones regionales, religiosas y étnicas, y en efecto han acabado transformando el significado (la tradición ecuestre) en el significante (un elemento distintivo de territorios e identidades). Sin embargo, la frontera religiosa de la práctica de la caballería islámica ibérica aparece muy sutil si se considera la circulación recurrente de equinos, expertos ecuestres y textos relacionados con equinos en un contexto circunmediterráneo. Replantear las culturas de los caballos ibéricos dentro de conectividades mediterráneas más amplias permite apreciar un corpus de conocimientos comunes sobre el caballo, a menudo constreñido de manera excesiva por denominaciones regionales, imperiales o étnico-religiosas, y enfatiza los aspectos multifuncionales de caballos, jinetes y textos sobre caballos. Al centrarse en las prácticas particulares que constituyen las tradiciones de la caballería, en lugar de en las identidades culturales que implican sus etiquetas, la noción de las culturas mediterráneas del caballo puede ayudar mejor a los historiadores a entender más a fondo la diplomacia y la estrategia militar a través de las fronteras cristiano-musulmanas.

  • català

    En les històries de la península ibèrica de l’edat mitjana i moderna les diferències entre la cavalleria islàmica i cristiana s’han convertit en una manera d’il·lustrar diferents formes d’organització social i significats culturals vinculats amb la relació entre cavall i genet. És a dir, les pràctiques de la cavalleria —com a conjunt d’estils, tècniques i funcions— també impliquen connotacions regionals, religioses i ètniques, i en efecte han acabat transformant el significat (la tradició eqüestre) en el significant (un element de distinció de territoris i identitats). Tanmateix, la frontera religiosa de la pràctica de la cavalleria musulmana ibèrica es mostra molt subtilment analitzada a la llum de la circulació recurrent d’equins, experts eqüestres i textos relacionats amb equins en un context circummediterrani. Replantejar les cultures del cavall ibèriques dins del marc de connectivitats mediterrànies més extenses posa en evidència un corpus comú de coneixements sobre el cavall, sovint constret de manera excessiva per denominacions regionals, imperials o etnicoreligioses i destaca els aspectes multifuncionals de cavalls, genets i textos sobre aquests animals. En centrar-se en les pràctiques particulars que constitueixen les tradicions de la cavalleria, en lloc que en les identitats culturals que impliquen les seves etiquetes, el coneixement de les cultures mediterrànies del cavall pot ajudar els historiadors a entendre més a fons la diplomàcia i l’estratègia militar en el context de les fronteres cristianomusulmanes.

  • English

    In histories of medieval and early modern Iberia, distinctions between ‘Christian’ and ‘Muslim’ cavalries have become shorthand for differing forms of social organization and cultural meaning embedded in the relationship between horse and rider. In other words, practices with horses—as amalgamations of style, technique, and function—also imply region, religion, and ethnicity, in effect, transforming the signified (the equestrian tradition) into the signifier (a marker of boundaries and identities). However, the religious boundaries implied by the use of Iberian Muslim horse culture are rapidly undermined by examination of the recurrent circulation of equines, equestrian experts, and equine-related texts in a circum-Mediterranean context. Reframing Iberian horse cultures within broader Mediterranean connectivities illuminates a common body of equine knowledge uneasily contained by regional, imperial, or ethnic-religious denominations, and emphasizes the dynamic multi-functionality of horses, riders, and texts about horses. By focusing on the particular practices constituting cavalry traditions, rather than the cultural identities their labels imply, the notion of Mediterranean horse cultures can better aid historians in deciphering outcomes of diplomacy and military strategy across Christian-Muslim borders.