Resumen de Garde partagée des enfants après le divorce. Analyse des décisions judiciaires de la ville de Barcelone en 2014

Montserrat Solsona Pairó, Cristina Brullet Tenas, Marc Ajenjo Cosp

• español

  El objetivo de este artículo es estudiar los acuerdos legales sobre los arreglos residenciales de los hijos tras una separación de los padres según el tiempo compartido con cada uno de ellos, para valorar la evolución de la coparentalidad, incluida la Ley catalana de 2010. Analizamos las sentencias de los juzgados de familia de la ciudad de Barcelona en 2014. Partimos de la estimación de la prevalencia de las diferentes formas de custodia, centrándonos en particular en las variables asociadas a la convivencia, sobre un conjunto de 2. 278 sentencias judiciales. Luego, sobre una muestra más pequeña (830 decisiones), se profundiza en el enfoque del marco temporal de los modelos residenciales, expresado en número de noches al año con cada progenitor, y en la financiación del gasto relacionado con los hijos. Presentamos los resultados comparando la custodia compartida con la custodia exclusiva de la madre, teniendo en cuenta el procedimiento (por consenso o litigio). La conclusión es la coexistencia de tres situaciones: 1) Un paradigma emergente: Custodia compartida por consenso de manera equitativa entre los padres en términos de tiempo y responsabilidades económicas. 2) El paradigma anterior: la custodia exclusiva de la madre en el proceso de litigio que equipara la asignación de la custodia con el cobro de la pensión alimenticia y 3) Una situación de transición entre el paradigma antiguo y el paradigma emergente en los casos de custodia exclusiva de la madre por consenso con grandes desigualdades entre maternidad y paternidad. Es la primera vez que se realiza un estudio de este alcance en España, tanto por su alcance (todas las decisiones de una gran ciudad a lo largo de un año), por las áreas temáticas abordadas, como por la consideración la ruptura de las uniones no matrimoniales.

• English

  The objective of this article is to study the legal agreements on the residential arrangements of the children after a separation of the parents according to the time shared with each of them, to assess the evolution of co-parenting, including the Catalan Law of 2010. We analyze the decisions of the family courts of the city of Barcelona in 2014. We start by estimating the prevalence of the different types of custody, focusing in particular on the variables associated with joint residence, on a set of 2,278 court decisions. Then, on a smaller sample (830 decisions), we go into more detail by focusing on the temporal framework of the residential models, expressed in number of nights per year with each parent, and on the financing of expenditure relating to children. We present the results by comparing shared custody with sole custody of the mother, taking into account the procedure (by consensus or litigation). The conclusion is the coexistence of three situations: 1) An emerging paradigm: Shared custody by consensus equitably between parents in terms of time and financial responsibilities. 2) The previous paradigm: sole custody of the mother in the litigation process which equates the allocation of custody with the collection of alimony and 3) A situation of transition between the old paradigm and the emerging paradigm in the cases of sole custody of a mother by consensus with great inequalities between maternity and paternity. This is the first time that a study of this scope has been carried out in Spain, both by its scope (all the decisions of a large city over one year), by the thematic areas addressed, and by taking into account the breakdown of non-marital unions.

• français

  L'objectif de cet article est d'étudier les accords judiciaires sur les arrangements résidentiels des enfants après une séparation des parents en fonction du temps partagé avec chacun d'eux, pour évaluer l'évolution de la coparentalité, dont la Loi catalane de 2010 fait la promotion. Nous analysons les décisions des tribunaux de famille de la ville de Barcelone en 2014. Nous commençons par estimer la prévalence des différents types de garde en nous intéressant particulièrement aux variables associées à la résidence alternée, sur un ensemble de 2. 278 décisions judiciaires. Ensuite, sur un échantillon plus réduit (830 décisions), nous approfondissons en nous centrant sur le cadre temporel des modèles résidentiels, exprimées en nombre de nuitées par an chez chacun des parents, et sur le financement des dépenses relatives aux enfants. Nous présentons les résultats en comparant la garde partagée avec la garde exclusive de la mère, compte tenu de la procédure (par consensus ou contentieuses). La conclusion est la coexistence de trois situations : 1) Un paradigme émergent : La garde partagée par consensus de manière équitable entre les parents en termes de temps et de responsabilités financières. 2) Le paradigme antérieur : la garde exclusive de la mère dans le processus contentieux qui assimile l'attribution de la garde avec la perception d'une pension alimentaire et 3) Une situation de transition entre l'ancien paradigme et le paradigme émergeant dans le cas de garde exclusive de mère par consensus avec grandes inégalités entre la maternité et la paternité. C'est la première fois qu'une étude de cette envergure est réalisée en Espagne, à la fois par sa portée (toutes les décisions d'une grande ville sur un an), par les domaines thématiques abordés, et par la prise en compte des ruptures d'unions non matrimoniales.

• català

  L'objectiu d'aquest article és estudiar els acords legals sobre els arranjaments residencials dels fills després d'una separació dels pares d'acord amb el temps compartit amb cadascun d'ells, per avaluar l'evolució de la co-parentalitat, inclosa la Llei catalana de 2010. Analitzem les decisions dels jutjats familiars de la ciutat de Barcelona el 2014. Comencem per estimar la prevalença dels diferents tipus de custòdia, centrant-nos especialment en les variables associades a la residència conjunta, en un conjunt de 2. 278 decisions judicials. A continuació, en una mostra més petita (830 decisions), aprofundim en el marc temporal dels models residencials, expressats en nombre de nits a l'any amb cada progenitor, i en el finançament de la despesa relacionada amb els fills. Presentem els resultats comparant la custòdia compartida amb la custòdia única de la mare, tenint en compte el procediment (per consens o litigi). La conclusió és la convivència de tres situacions: 1) Un paradigma emergent: la custòdia compartida per consens equitativament entre els progenitors en termes de temps i de responsabilitats financeres. 2) El paradigma anterior: custòdia única de la mare en el procés de litigi que equipara l'assignació de la custòdia amb el cobrament de pensió i 3) Una situació de transició entre l'antic paradigma i el paradigma emergent en el els casos de custòdia única d'una mare per consens amb grans desigualtats entre la maternitat i la paternitat. És la primera vegada que es fa un estudi d'aquest àmbit a Espanya, tant pel seu abast (totes les decisions d'una gran ciutat al llarg d'un any), per les àrees temàtiques abordades, com pel desglossament de les unions no matrimonials.