La censura i la protecció de la infància en el cinema a catalunya (1886-1936): una qüestió moral, de control social o econòmica?
-
Enric Ruiz Gil [1]
-
[1] Universitat de Barcelona
Universitat de Barcelona
Barcelona, España
-
- Localización: Memoria histórica y cine documental: actas del IV Congreso Internacional de Historia y cine / coord. por Magí Crusells Valeta; José María Caparrós Lera (ed. lit.), Francesc Sánchez Barba (ed. lit.), 2015, ISBN 978-84-475-4246-8, págs. 357-372
- Idioma: catalán
- Enlaces
-
Resumen
Entre 1886 i 1935 al marge de la comú influència catòlica i divergents interessos econòmics, tant a Madrid com a Barcelona, es va exercir la censura cinematogràfica. Aquesta situació va reflectir tant una objecció del poder regional vers al central, com una situació de co-capitalitat complementària, en aquesta qüestió. Amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (1932) la discrepància en el model social i desconfiança entre el Govern Espanyol i el Català era notòria. L’Estat Espanyol es va imposar mitjançant la legislació, aconseguint el monopoli de la censura cinematogràfica. A Catalunya existia una rellevant d’indústria cinematogràfica, un interès sobre el cinema pedagògic i una tradició de protecció a la infància. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1932, en el marc de la Segona República Española, Catalunya va poder impulsar breument un projecte cinematogràfic en la seva totalitat, a través del Comitè de Cinema. Per una altra banda l’exercici de la censura suposava ingressos per a l’administració que l’exercís. La posició de força del govern espanyol va fer que imposés una legislació que li concedia el monopoli de la censura
