Resumen de Esdevenint comunistes de partit: els comunistes-sindicalistes i els orígens del PCE a Catalunya, 1922-1924
- español
La Revolución rusa tuvo un inicialmente un fuerte impacto en medios obreros ibéricos y en particular entre los anarquistas de la CNT. Resulta por lo tanto paradójico que el comunismo naciera a principios de los años 20 en España como un movimiento frágil y minoritario. Esta debilidad era especialmente notoria en Cataluña. Aquí, sin embargo, surgió en 1921-24 una pequeña corriente de partidarios del bolchevismo en el seno de la CNT, que desarrollaron una política sui generis, vinculada a la de grupos análogos en países vecinos, y orientada a ganarse a la militancia anarcosindicalista para refundar el comunismo español desde Barcelona, permaneciendo independientes del PCE. En un contexto de depresión para el obrerismo en Cataluña y España, aislados y debilitados, acabaron integrándose en el PCE a regañadientes a finales de 1924. Mantuvieron empero un espíritu independiente que ayuda a explicar la integración de la mayoría de estos militantes en las filas del comunismo heterodoxo y catalanista del Bloque Obrero y Campesino en 1931. Este artículo rastrea la historia de estos pioneros del comunismo en Cataluña en los años 1921-24, utilizando fuentes nuevas de los archivos soviéticos, que permiten reconstruir los orígenes del grupo y entender su evaluación posterior.
- English
In its early years the Russian Revolution became a beacon flare for the Iberian labour movement, particularly for the anarchists of the Catalan CNT. Paradoxically however, the communist movement that crystallised in Spain in the 1920s was dramatically impotent and isolated. This weakness was especially notorious in Catalonia. Yet here a small tendency of partisans of Bolshevism did emerge within CNT milieux, which developed an original strategy connected with kindred groups in other countries. They sought to win over the anarcho-syndicalist rank-and-file and recast communism from Barcelona, keeping the official PCE at arm’s length. However, in a context of defeat and stagnation for labour in Spain and Catalonia, the so-called communist-syndicalist faction failed in its endeavour to conquer the CNT and reluctantly joined the PCE in late 1924. Nevertheless, they maintained an independent élan that helps explain why most of these militants sided with the heterodox, anti-Stalinist, and Catalan-minded Workers and Peasants’ Bloc in 1931. This article traces the first steps of these pioneers of Catalan communism in 1921- 24, using new sources from the Soviet archives that shed light on the origins and evolution of this group.
- català
La Revolució russa tingué inicialment un fort ressò al moviment obrer ibèric i en particular entre els anarquistes de la CNT catalana. Resulta paradoxal doncs que el comunisme nasqués a començaments dels anys 20 a Espanya com un moviment fràgil i minoritari. Aquesta feblesa era especialment palesa a Catalunya. Aquí, tanmateix, sorgí als anys 1921-24 un petit corrent de partidaris del bolxevisme al si de la CNT, que desenvoluparen una política sui generis, vinculada a altres grups anàlegs a altres països, i orientada a atreure la militància anarcosindicalista per refundar el comunisme espanyol des de Barcelona, romanent independents del PCE. En un context de depressió per a l’obrerisme a Catalunya i arreu d’Espanya, l’estratègia dels anomenats comunistes-sindicalistes fracassà i, aïllats i afeblits, acabaren integrant-se al PCE a contracor a finals de 1924. Mantingueren però un esperit independent que en gran mesura ajuda a explicar la integració de la majoria d’aquests militants a les files del comunisme heterodox i catalanista del Bloc Obrer i Camperol el 1931. Aquest article rastreja la història d’aquests pioners del comunisme a Catalunya als anys 1921-24 utilitzant fonts noves dels arxius soviètics, que permeten reconstruir els orígens del grup i entendre la seva evolució posterior.
