"Perturbaciones del orden académico". Els estudiants de la universitat catalana entre el blau i el vermell (1938-1975)

• Autores: Jaume Claret Miranda
• Localización: Recerques: Història, economia i cultura, ISSN 0210-380X, Nº 74-75, 2018-2019, págs. 133-159
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    El franquisme va intentar convertir la universitat en un bastió ideològic, a través de l’enquadrament politicosindical i d’una repressió contundent dels vestigis republicans que, en el cas de la Universitat de Barcelona, comprenien també la seva autonomia i la identitat catalana. Tanmateix, amb el temps, la universitat va evolucionar cap a nucli de desafecció, fruit de l’aproximació de fills d’ambdós bàndols, la diversificació de les influències ideològiques i la massificació creixent. La dissensió va portar a la dissolució de l’oficial sindicat únic d’estudiants i a la consolidació del moviment estudiantil com a focus de desestabilització tant de la vida acadèmica com del règim en general. L’increment de «perturbaciones del orden académico» esdevindria un maldecap freqüent per a les autoritats franquistes i l’evidència de les limitacions de la dictadura per controlar i enquadrar les noves generacions, tot i que el moviment estudiantil no tindria prou força per consolidar un model alternatiu.

  • English

    Franco tried to transform the University into an ideological stronghold, mainly through compulsory union affiliation and the brutal supression of any Republican traces that were left and which, in the case of the University of Barcelona, included its autonomy and its Catalan identity. Nevertheless, as time went by, the University as a whole evolved into a focus of disaffection, as a result of the offspring of both sides’s rubbing shoulders together in it, of the diversification of ideological influences, and of its overcrowding. Dissension would eventually bring about the dissolution of the official students union and the confirmation of the student movement as a focus of destabilization for both academic life and the régime itself. The increasingly frequent «disturbances of the academic order» would become a problem for the Francoist authorities, showing the dictatorship’s limitations in the control and framing of the new generations, but the student movement did not have enough strength to build and consolidate an alternative model.