La diversitat dels líquens saxícoles de l’avantpaís meridional dels Pirineus orientals

• Esteve Llop ^[1] ; Diana Muñiz ^[2] ; Pere Navarro-Rosinés ^[1] ; Claude Roux ; Xavier Llimona ^[1]
  1. [1] Universitat de Barcelona

     Universitat de Barcelona

     Barcelona, España

     
  2. [2] Nubilum per a Institut Botànic de Barcelona (IBB-CSIC-Ajuntament de Barcelona)
• Localización: Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, ISSN 1133-6889, Nº. 84, 2020, págs. 213-224
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Saxicolous lichen diversity from the southern foreland of Eastern Pyrenees
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • català

    L’estudi de la biota liquènica saxícola de l’avantpaís meridional dels Pirineus orientals ha aportat un total de 312 tàxons, 14 dels quals corresponen a primeres citacions per a Catalunya: Alyxoria variiformis, Caloplaca emilii, Clauzadea chondrodes, Encephalographa elisae, Hymenelia coerulea, Lathagrium dichotomum, Lecidea swartzioidea, Lemmopsis arnoldiana, Lepraria umbricola, Myriolecis prominens, Placidium adami-borosi, Staurothele nantiana, Thalloidima opuntioides, Toninia tristis subsp. asiae-centralis i Zahlbrucknerella calcarea. A més, C. emilii és nova per a la biota liquènica de la península Ibèrica. L’anàlisi del catàleg s’ha fet en base als diferents substrats geològics i els tipus d’hàbitats examinats. La riquesa específica varia significativament entre els tipus d’hàbitats, però no entre els substrats geològics, tret de les calcàries del cretaci i les dolomies que presenten valors lleugerament superiors. La composició específica és molt variable entre les localitats, independentment del tipus d’hàbitat o el substrat geològic, amb uns valors mitjans dels índexs de dissemblança del 90 %. Aquesta heterogeneïtat en la composició específica mostra una gran variabilitat per a cadascun dels diferents factors considerats, però no entre ells. Per l’altra banda, l’abundància de trets funcionals és força homogènia entre les localitats, amb una mitjana dels valors de l’índex de dissimilitud del 27 %. Tampoc s’observa gaire variabilitat entre els factors considerats. Les característiques de la zona meridional de l’avantpaís pirinenc ofereixen una gran diversitat de substrats geològics, però la diversitat específica de les comunitats saxícoles no sembla lligada a aquest factor. A més, la resposta ecològica dels tàxons és molt similar, malgrat la heterogeneïtat específica

  • English

    This contribution to the knowledge of the saxicolous lichen catalogue from the southern foreland of the eastern Pyrenees has yield a list of 312 taxa. Among them, 14 are newly quoted for Catalonia: Alyxoria variiformis, Caloplaca emilii, Clauzadea chondrodes, Encephalographa elisae, Hymenelia coerulea, Lathagrium dichotomum, Lecidea swartzioidea, Lemmopsis arnoldiana, Lepraria umbricola, Myriolecis prominens, Placidium adami-borosi, Staurothele nantiana, Thalloidima opuntioides, Toninia tristis subsp. asiae-centralis, and Zahlbrucknerella calcarea. In addition, C. emilii is the first record in the Iberian lichen biota. The catalogue has been analysed in terms of available geological substrates and habitat types. Species richness varies markedly between habitats, not between geological substrates, except for a slightly increase in Cretaceous calcareous rocks and dolomites. Species composition is extremely different between sites, independently of habitat or geological substrate. The average value of dissimilarity index reaches the 90 %. This heterogeneity in species composition shows a great variability within the considered factors, but not between those factors. On the other hand, abundance of functional traits holds a large homogeneity between sites, with an average dissimilarity index reaching 27 %. A substantial low variability is found within factors, compared with species composition. The features of the southern Pyrenean foreland affords a large set of geological substrates; however, saxicolous lichen communities do not seem to be related with such diversity. In addition, adaptive responses to ecological factors by lichen community are more steady despite the large specific heterogeneity