A través del judici sumaríssim contra el farmacèutic Ernest Martínez Rodrigo (Saragossa, 1883-Tarragona, 1940), s’estudia la seva activitat laboral (Barcelona, Sarral i Solivella) i política en aquesta darrera vila conquenca, on era regidor i membre destacat del PSUC. Acabada la guerra es refugia a Barcelona, on aviat serà denunciat i empresonat a Montblanc, per traslladar-lo a Tarragona, ciutat on se’l jutja i condemna a la pena de mort. En el treball es transcriuen les declaracions dels testimonis dretans dels fets de Solivella.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados