El fons d’esposalles de l’Arxiu de la Catedral de Barcelona: qüestions i reflexions d’un usuari

• Autores: Esteve Canyameres i Ramoneda
• Localización: Armoria: revista d'informació, anàlisis i recerca de la genealogia i l'heràldica, així com també de la vexil·lologia, la sigil·lografia, la insigniària, la nobiliària i l'emblemàtica general, en l'àmbit geogràfic i cultural català, ISSN-e 2696-0966, ISSN 2014-7228, Nº. 10, 2021, págs. 33-53
• Idioma: catalán
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen
  • español

    El Archivo Capitular de Barcelona, conserva un fondo documental único, la serie de libros de licencias de esponsales (1451 a 1905). Su singularidad es por no existir ninguna serie similar en los otros obispados, por una cronología tan larga y por su contenido. La destrucción, o no conservación, de muchos archivos de parroquias del obispado de Barcelona ha acrecentado todavía más la importancia de este fondo para los investigadores, en particular para los genealogistas y buscadores de datos familiares. No hace demasiados años que el proceso de digitalización de este fondo, más la aplicación que permite trabajar desde las terminales de ordenador, ha logrado el objetivo de los responsables del fondo, para hacer compatible su consulta con las necesidades de conservación. En este contexto, el presente artículo quiere poner de manifiesto una serie de cuestiones y reflexiones del que suscribe, a partir de la experiencia de consultar el fondo antes y después de la digitalización. El proceso de digitalización ha revolucionado la consulta y la capacidad de obtener datos, pero a pesar de este salto cualitativo y cuantitativo, hay unos límites, limitaciones conceptuales y estructurales del propio fondo que se deben tener muy en cuenta para una búsqueda genealógica y familiar de base.

  • català

    L’Arxiu Capitular de Barcelona conserva un fons documental únic: la sèrie de llibres de llicències d’esposalles (1451-1905). La seva singularitat és que no hi ha cap sèrie similar als altres bisbats, per una cronologia tan llarga, pel contingut, i el fet de la destrucció o no conservació de molts arxius de parròquies del bisbat de Barcelona; que encara l’ha fet més important per als investigadors, i en particular per als genealogistes i cercadors de dades familiars. No fa gaires anys que el procés de digitalització d’aquest fons, més l’aplicació per poder-hi treballar des dels terminals d’ordinador, ha assolit l’objectiu dels responsables del fons de fer compatible la seva consulta amb les necessitats de conservació. En aquest context el present article vol posar de manifest una sèrie de qüestions i reflexions del que subscriu, a partir de l’experiència de consulta del fons abans i després de la digitalització. El procés de digitalització ha revolucionat la capacitat de consultar i obtenir dades, però malgrat aquest salt quantitatiu i qualitatiu, hi ha uns límits i limitacions conceptuals i estructurals del mateix fons que s’han de tenir molt en compte per a una recerca genealògica i familiar de base.